Tomàs Roig i Llop

Va néixer a Barcelona l'any 1902. Quan tenia dos anys la seva família es traslladà, per motius laborals, a Girona, on va estar-hi durant catorze anys. Es van instal·lar a la plaça de Sant Agustí i va estudiar al col·legi de la Immaculada. La seva mare, Antonia, va ser professora d'una escola del carrer del Nord, mentre que el seu pare, Tomàs, feia de mestre a Sarrià de Ter.

Tomàs Roig i Llop va convertir Girona en un mite central de la seva obra. La seva Girona és una ciutat plàcida, un paradís perdut al marge de la història. Girona apareix una vegada i una altra en els seus contes i en les seves memòries, i proveeix la majoria dels temes i localitzacions de la seva obra narrativa. L'entrada a l'adolescència i el record dels duríssims anys de la Guerra Civil i la postguerra van fer que els seus millors records quedessin fixats per sempre a Girona. Tot i que va exercir al llarg de la seva vida com a advocat a Barcelona, la vinculació amb Girona no la va perdre mai. El 1960 va col·laborar amb Presència en la rehabilitació de Carles Rahola. Els tres literats que més l'influenciaren i amb els qui va mantenir una relació d'amistat, segons explica en les seves memòries, Prudenci Bertrana, Víctor Català i Joaquim Ruyra, també formen part del paisatge gironí. D'entre la nombrosa obra publicada destaquem Girona, arca de somnis i la biografia de Prudenci Bertrana, escrita amb el pseudònim de Miquel de Girona.