Francesc, ho serem tot

L'any que vaig néixer, el 1984, en Francesc Pararols feia 65 anys. És a dir: tota una vida. Tota una vida de dignitat i lluita contra el feixisme i pels ideals de la justícia social i la democràcia. Ara, 31 anys després, en Francesc Pararols ha mort i ha deixat una biografia icònica d'una generació que es va veure obligada a ser lluitadora arreu i sempre. Sense possibilitat de descansar. Des de soldat i aviador de la República a la Guerra Civil a primer regidor del PSUC a l'Ajuntament de Girona l'any 1979. Una generació que alguns ens mirem amb admiració per la seva capacitat de persistir en els ideals, dels anys trenta fins al retorn de l'exili. La mort d'en Francesc posa fi a una de les biografies que representen més bé aquesta generació a la ciutat i aquells que som part avui de l'espai de la Unitat Popular ens sentim tristos. Des del més gran respecte i homenatge, aclaparats davant la dignitat de vides com la d'en Francesc Pararols i tants altres gironins. Les herències de la República són múltiples i cadascú té la seva: l'ERC de Companys, el POUM de Nin, la CNT de Durruti o el PSUC de Comorera, però sens dubte avui ens veiem reflectits de forma unitària en la tasca política i la capacitat de lluita d'en Francesc i els seus camarades comunistes i republicans. Uns camarades que durant 80 anys ho han donat tot per l'objectiu més noble que hi ha: la igualtat entre tots els éssers humans. Francesc, com diu la Internacional, no hem sigut res i ho serem tot. Gràcies.