Adolf Beltran narra amb “Estribord” la política valenciana del moment

Amb el record infantil d'una balena passejada pel barri de Velluters de València, el periodista i escriptor Adolf Beltran, planteja la història d'un arquitecte que, en assabentar-se que pateix una greu malaltia, després d'uns anys de lluita, viatja als Estat Units d'Amèrica per fer-se unes proves mèdiques.

Una vegada en aquell estat continent —com aquell que diu— passa per Washington on, de manera involuntària es troba immers en una trama policíaca. Una trama que el porta a evocar aquell primer moment del pas d'aquella balena que irromp en la vida atrafegada d'aquell barri valencià farcit de botiguers a punt de caducar, viudes anònimes i represaliats d'una guerra que havia deixat una humiliada tropa de vençuts.

Bastit sobre 18 capítols, “Estribord” posa en relleu els himnes, els ocells, els carrers i els dibuixos d'una època, al mateix nivell que analitza els regals, les mentides els accidents i els somnis d'un moment històric pròxim o llunyà.

Parla de sicaris, incendis, derrotes, ventalls i museus, de la mateixa manera que explica les urgències, les paraules les construccions i els missatges d'un moment que té molt a veure amb la nostra realitat més pròxima, però ja pretèrita.

El protagonista de la història és un agut observador de la realitat que l'envolta i evoca en aquest novel·la, aspectes de la política i la societat valencianes, amb la ciutat com a escenari de la memòria i un antic palau desaparegut al barri de Velluters com a emblema, de les pràctiques corruptes d'un poder que plana com una llosa sobre les esperances de canvi.