Daniel Ferrer recull 63 microrelats a ‘Pàgines blanques'

Fa quatre o cinc anys, Daniel Ferrer i Isern (Figueres, 1979) va participar en un concurs de microrelats del programa El Suplement de Catalunya Ràdio, en què un dels seus contes va ser seleccionat. Això el va animar a continuar treballant en un format literari que li agrada, però que també considera molt difícil: “Un microrelat és com un haiku: no hi ha d'haver cap paraula sobrera. I a més a més, el final ha de ser sorprenent”, afirma.

Ferrer ha presentat recentment a Figueres un recull de 63 microrelats titulat Pàgines blanques, publicat per l'editorial valenciana Neopàtria en la col·lecció Manuzio Narrativa. El llibre, de 204 pàgines, està estructurat com el cicle vital, en quatre parts –infantesa, adolescència, adultesa i vellesa–, amb alguns interludis, i comença amb el naixement d'una nena inspirat pel de la seva filla, i acaba amb una mort, que pren com a referència la del seu avi. “Tots els relats del llibre tenen a veure amb un moment de la vida o una passió humana”, diu Ferrer, professor de llengua i literatura catalanes i de llatí a les Escolàpies de Figueres, que també imparteix classes de grec bíblic com a professor en línia de la Universitat de Jerusalem per a estudiants llatinoamericans.

Daniel Ferrer és també autor de la novel·la infantil Els amics d'en Dalinet (Brosquil, 2004), el volum de diàlegs i epístoles La terra de Lavínia (Brau, 2009), el poemari Esperances (Òmicron, 2010) i el conte didàctic per a nens i nenes Jesús, a casa, a sopar! (Centre de Pastoral Litúrgica, 2014).