El municipi de Portbou (a la part més oriental i septentrional de l'Alt Empordà) és un autèntic petit paradís pel que fa al seu magnífic paisatge i la tranquil·litat, però un dels punts més negatius que pateix és l'envelliment accelerat de la població; un dels més destacats de les comarques gironines. Segons dades del padró municipal, a 1 de gener de 2015, s'ha passat de 1.214 inscrits a 1.167. Portbou necessita, més que mai, tenir confiança en si mateix i deixar de pensar en les glòries del passat. Els portbouencs hem de tenir clar que podem tirar endavant per les nostres pròpies forces. Que disposem d'unes riqueses naturals, paisatgístiques i arquitectòniques excepcionals. I això, unit al manteniment i la millora del tren convencional (l'estació de Portbou necessita reformes i, sobretot, elevar les andanes perquè el màxim nombre possible de persones pugui pujar al tren), i el “diamant en brut” de Walter Benjamin configuren unes potencialitats importants, que ens haurien de permetre –treballant fort tots plegats i amb l'ajuda coordinada de les institucions supramunicipals– sortir de l'atzucac. Portbou disposa de grans oportunitats de futur. Ara és l'hora d'aprofitar aquesta matèria primera per transformar-la en riquesa, benestar i equilibri social.