Amb la boca oberta
El Gran Teatre del Liceu presenta un cartell eclèctic i variat en què hi cap des d'una opereta fins a una obra del XXI
“Hem intentat fer una programació que barregi els interessos del nostre públic, i hem tingut molt present el factor econòmic”. Christina Scheppelmann, directora artística del Gran Teatre del Liceu, presentava ahir la temporada 2016-2017, una fórmula per a tots els gustos amb una bona dosi de títols populars, la majoria embolicats amb posades d'escena per deixar bocabadat el personal. L'objectiu: captar nous espectadors. Una de les novetats més interessants, en aquest sentit, és la creació d'un Torn d'Iniciació a l'Òpera amb descomptes per als joves de fins al 50%. Amb tot, també hi haurà peces contemporànies, com ara Quartett, de Luca Francesconi, una òpera estrenada l'abril del 2011 a Milà, o bé rareses com una òpera força desconeguda de Vivaldi, Teuzzone, que Jordi Savall dirigirà en versió amb Le Concert des Nations.
Però anem a pams. Obrirà oficialment la temporada Macbeth, de Verdi, que servirà per commemorar l'Any Shakespeare, el 6 d'octubre. Es tracta d'una posada en escena espectacular i surrealista, que signa Christof Loy. “És un muntatge impactant, amb una estètica clàssica i intemporal.” Aquesta producció del Grand Théâtre de Genève tindrà la direcció musical de Giampaolo Bisanti, que debuta al Liceu, i cantants com ara Ludovic Tézier i Tatiana Serjan, que també s'estrenarà al coliseum barceloní.
Seguiran al llarg del curs altres obres del mateix compositor italià: un Rigoletto coproduït pel Liceu, que presentarà el debut de Javier Camarena en el paper de Duc de Màntua, i Il trovatore, una antiga coproducció del Liceu amb Ópera Oviedo dirigida per Joan Anton Rechi, amb el vestuari i la il·luminació renovats.
Més òpera italiana amb La fille du Régiment, de Donizzeti, una reposició que donarà pas a un Mozart: Don Giovanni, amb una espectacular posada en escena de Kasper Holten. “Es tracta d'una producció a base de projeccions 3D a diversos nivells d'altura que provoca efectes molt sorprenents”. Altres al·licients d'aquesta coproducció del Gran Teatre del Liceu amb la Royal Opera House, The Israeli Opera i Houston Grand Opera, és “l'excel·lent nivell dels cantants”, entre els quals hi ha Marius Kwiecien, Carlos Álvarez.
De Mozart també podrem veure la reposició de Le nozze di Figaro imaginada per Lluís Pasqual, “un treball brillant que val la pena recuperar”, sense oblidar La flauta màgica, un espectacle divertit que tanca l'actual temporada, i es programaran, a més, cinc funcions el setembre vinent.
No podia faltar un Wagner, i aquest cop ha tocat a L'holandès errant. En aquest cas, és una producció de la Staatsoper Unter den Linden, original del Theater Basel amb direcció d'escena de Philip Stölz i direcció musical d'Oksana Lyniv. “No em preocupa tant si és una dona o un home, qui és i d'on, el més important és la qualitat artística”, advertia ahir Scheppelmann, referint-se al fet que no és gaire habitual veure dirigir una dona. En canvi, va emfasitzar que es tracta d'un muntatge impactant en què es confon la imatge d'un quadre amb la realitat. “És una estètica bastant tradicional, però la posada en escena és intel·ligent i poètica”. També tindrem un Strauss, Elektra, “una òpera breu, violenta, ideal per estrenar-se en la lírica per a joves de vint-i-cinc anys”, opina la directora. Dirigida escènicament pel malaguanyat Patrice Chereau, l'obra disposa de la “mítica” Waltraud Meier.
L'òpera francesa està present en la propera temporada amb el Werther, de Jules Massenet, que feia 25 anys que no es feia al Liceu. La producció d'Oper Frankfurt presenta una direcció d'escena de Willy Decker, i amb un planter de bons cantants, com ara Piotr Beczala, “un dels grans tenors del moment”, o bé Anna Caterina Antonacci, que per primer cop debutarà al teatre del Liceu en una producció escenificada (gener, febrer 2017).
Savall porta Vivaldi
Un dels plats forts del cartell és l'estrena a l'Estat espanyol de Teuzzone, d'Antonio Vivaldi, que dirigirà Jordi Savall en format concert. És una de les òperes més exòtiques del compositor barroc ambientada a la Xina, que es va estrenar pel Carnestoltes del 1719. Només se'n faran dues funcions al febrer. També en versió concert, Thaïs, de Jules Massenet, que té com a esquer la participació del tenor Plácido Domingo. És una obra poc vista i d'una gran exigència vocal.
Tancats en una gàbia
Una de les posades en escena més espectaculars de la temporada està signada per Àlex Ollé (La fura dels Baus). Ens referim a l'obra contemporània de Francesconi, Quartett, una òpera en un acte amb una música “interessant i dramàtica”. Ollé ha ideat una caixa que se subjecta amb cables d'acer inoxidable i en la qual els cantants queden tancats durant l'hora i mitja de representació. “És molt impactant i pot despertar l'interès de tothom, ja sigui el públic tradicional com el neòfit”, opina la directora. Clourà la programació l'opereta La vídua alegre, de Franz Lehár, en versió concert. Dirigida pel mestre Josep Pons, director musical del Teatre, aquesta obra torna després de 37 anys. “És una obra deliciosa que reflecteix la Viena del tombant de segle i va ser escrita al mateix temps que Strauss escrivia Salomé, per exemple”, apuntava Pons.
Preljocaj, per fi al Liceu
En l'apartat de dansa, la propera temporada tindrem un dels títols més representats del repertori com és Coppélia, de Léo Delibes, que interpretarà la companyia de Julio Bocca, Ballet Nacional Sodre Uruguay, que tindrà –bravo!– música en directe de la mà de l'Orquestra del Liceu. També pujara a l'escenari IT Dansa i la companyia d'Angelin Preljocaj, amb dues coreografies contrastades: Spectral Evidence i La Stravaganza.
El pressupost de la nova temporada serà de 43,3 milions d'euros, un més que l'actual. Amb tot, l'escull continua sent l'ajut de les administracions que va a la baixa (actuament és de 19,2 milions). “Està sent difícil i esgotador perquè cada vegada que entra un nou equip els hem d'explicar el nostre projecte, però creiem que el dèficit major és del Ministeri de Cultura”, explicava ahir Roger Guasch, director general. El dèficit previst per a l'actual temporada és de 303.00 euros, i tenen pendent refinançar els crèdits que arrosseguen de temporades anteriors.
El nou repte del teatre és desenvolupar un pla estratègic i de sostenibilitat per als anys 2016-2021, un dels eixos del qual serà replantejar el Petit Liceu, i ho faran amb la col·laboració de la UAB.
En números globals, creix el nombre de funcions, que passa de 114 a 124, així com el nombre de títols, catorze, onze dels quals seran escenificats. El preu de les localitats baixa un 1'2%.
“Si es pot fer es farà, i si no, no”
Un dels temes que es va posar ahir a sobre de la taula va ser el polèmic projecte de remodelació de la façana del Liceu per part de l'artista Frederic Amat. Els responsables del Liceu van presentar a l'Ajuntament un projecte revisat en què es redueix l'impacte de la intervenció sobre la façana, i actualment estan a l'espera que es creï el consell assessor de l'Ajuntament, que ha d'avaluar el projecte. “Si es pot fer es farà, i si no, no”, comentava ahir Guasch, molt conscient que el projecte s'ha de tirar endavant amb el consens de tots els sectors i, sobretot, el de l'Ajuntament, els seus “socis”. “Creiem que és bo per al Liceu, el Raval, Ciutat Vella i Barcelona, però no serà cap frustració si no es fa”. Després de reunir-se ahir amb Berta Sureda, comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Guasch va destacar que el consistori “comença a entendre la labor social que fa el Liceu” i va recordar que el teatre aporta 128 milions al producte interior brut de la ciutat. El president del Patronat del Liceu, Joaquim Molins, va intervenir-hi per manifestar que “avui som més amos del que fem que fa dos anys, quan la situació ens depassava.”