la contra
«Operació Trinca» a Girona
Músics i comediants participen en el càsting «Buscant La Trinca» de TV3, en el qual es tracta de trobar els «trincos» del segle XXI per fer un telefilm musical. Els «freakies» es van abstenir
Hi ha qui va a càstings com qui va a fires o simplement perquè li queda a prop de l'Uni i no té classe o per una juguesca o perquè ha vist l'anunci per internet i no té feina... en el fons el perquè no importa. Ni tan sols tenir molt clar què s'hi busca: si s'ha de cantar, explicar un acudit o fer el pi. Ni en què consisteix clarament el programa, gala o pel·lícula, ni quin és l'objectiu de Buscant La Trinca de TV3. La idea és provar-ho i, si hi ha sort, sortir a la tele sigui fent de trinco o de figurant, o com a mínim aparèixer en els vídeos de «moments divertits» del càsting. Allò dels cincs minuts de fama.
La convocatòria era ahir a la tarda, a l'hora del cafè, a l'hotel AC Palau de Bellavista, amb unes vistes espectaculars però lluny del centre, potser justament per dissuadir altres curiosos. Al final, 46 homes i una dona –Alba Belart, de Ripoll, a qui semblava no importar-li que els papers a repartir fossin masculins– van participar en el procés de selecció, el màxim al·licient del qual va ser la mediàtica directora de càsting de Gestmusic, Noemí Galera, ja que els trincos de veritat, els grans protagonistes, van ser també els grans absents. Alguns fans s'hi havien presentat expressament amb l'esperança de veure Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual. «M'agraden molt. He crescut amb les seves cançons», deia en Gerard, un dels joves del càsting. De fet, hi havia dues franges d'edat diferenciades entre els aspirants: els joves, molts dels quals responien al perfil de graciós de la colla i altres amb bagatge artístic –portaven la guitarra i repassaven la lletra abans de ser cridats–; i els d'entorn dels 50 (més contemporanis dels trincos d'ara però allunyats del perfil jove que en principi es busca), provinents del món de la música (un discjòquei, un pianista d'hotel, un actor de teatre amateur...). La prova era de tres en tres davant de tres dones i havien de demostrar aptituds cantaires i, com en tots els càstings, saber caure en gràcia. No era un Club de la comedia.
«Visca Girona!» Aquesta és la impressió que es van endur els responsables del càsting, que van parlar de «bon nivell» en comparació amb les altres ciutats, tant en la versemblança física com en les aptituds com a showmans. El primer adhesiu de la tarda va ser el del cantant figuerenc Sam, que aquest any celebra els seus 35 anys de trajectòria musical amb un disc de duets. Sam, que en el seu dia havia arribat a la final de Gente joven, va entrar al càsting amb molta descaradura: «M'han dit que cantés alguna cosa de La Trinca, però jo he preferit Caruso de Pavarotti», va explicar a la sortida. «M'han insistit i he cantant l'únic tros que em sé de quan era jove de Mort de gana», va afegir Sam, que té una certa retirada amb Miquel Àngel Pascual, el de la barba de La Trinca. El següent a passar la primera garbellada va ser un –per l'alçada i complexió– potencial Toni Cruz, «el guapo» de La Trinca. «Sóc de Tarragona i em van trucar per fer el càsting aquí», va dir en Marc, que fa uns quants anys va participar a Lluvia de estrellas. La pròxima cita per a en Sam, en Marc i els altres seleccionats serà el 2 de novembre i llavors sí, davant els trincos.