“Amb una ampliació n'hi hauria prou”

En aquells anys vam arribar una fornada de facultatius de diferents especialitats que a poc a poc vam anar substituint els metges de l'ambulatori que hi treballaven. Ens portàvem molt bé entre nosaltres. Vam arribar a ser una colla d'amics que ens dedicàvem a la medicina.

Quan vaig arribar, treballàvem en un espai reduït. Necessitàvem una habitació tancada per fer les audiometries, i quan es va canviar de lloc l'ascensor vam aprofitar el buit que va quedar com a espai per fer-hi les proves.

Va ser molt important l'arribada dels residents, així com l'ampliació de l'hospital i la millora dels serveis assistencials. El creixement de l'hospital va anar, però, en detriment de l'empatia entre el personal. No és pas que s'hagi deshumanitzat el tracte, però el personal ha augmentat una barbaritat i és impossible arribar-los a conèixer a tots. Quant a millora assistencial, hi ha hagut un canvi brutal.

És veritat! I la Policia Municipal de Girona em va concedir una medalla d'or. Un home va tenir un infart prop de casa i hi havia un policia que feia el que podia. Una veïna em va veure i em va demanar que m'hi posés. I entre el policia i jo el vam aconseguir recuperar. I cada any per Nadal l'home em regala una ampolla d'oli de 5 litres de Jaén, el seu poble.

Sóc força sentimental i m'agrada que es conservin els llocs on he estat. Crec que amb una segona ampliació n'hi hauria prou. Penso que seria una solució més econòmica i més efectiva que la construcció d'un nou hospital.