Les entitats volen solucions urgents per als nens de la cola
Professionals amb llarga experiència en atenció als menors a Ciutat Vella reclamen agilitat i coordinació en els recursos
A l'estiu ja hi havia un grup de nens que dormien al carrer i els d'ara hi són des del desembre
Propostes educatives integrals, educadors especialitzats i recursos coordinats i molt àgils és la resposta que reclamen, davant l'evident presència de joves –alguns menors– que viuen al carrer i tenen addicció a la cola, dues de les entitats de Ciutat Vella amb experiència en acompanyament d'infants i joves. La directora del Casal dels Infants, Rosa Balaguer, és molt contundent: “El problema no pot ser que els menors no vulguin entrar en cap projecte. El problema és que tenim al davant una qüestió que com a societat no sabem resoldre.” “Els tenim aquí, a pocs metres del nostre centre. Cal una resposta ràpida i hem obert una reflexió interna sobre, si cal, com podem actuar”, explica la cap de programes de la Fundació Comtal, Maria Serra.
Les dues entitats treballen en processos de formació i integració laboral per a joves. El Casal, als anys noranta, coincidint amb l'arribada a Barcelona de molts menors immigrants no acompanyats (Meina), van obrir programes per atendre'ls, però els van tancar quan ho va assumir la direcció general d'Atenció a la Infància (DGAIA). Balaguer considera que, si hi torna a haver menors al carrer, vol dir que el sistema falla: “Si els adolescents no aconsegueixen establir un vincle amb l'educador o un referent adult, és que la proposta falla. La societat no els dóna una resposta real i honesta de futur.” La directora del Casal ho equipara als sense sostre en el sentit que “no es pot dir que un adult dorm al carrer perquè vol, i tampoc en el cas dels menors”.
El Casal atén ara una trentena de joves, la gran majoria extutelats, donant-los allotjament, assessorament legal i formació laboral. “El noi o noia sense referent és molt feble –reitera Balaguer– i els acompanyem fins que aconsegueixen l'emancipació.” I hi afegeix que només amb propostes integrals se'ls motiva.
“Som a l'entorn on es mouen i tenim ganes d'intervenir, perquè treballem amb joves, però el que es necessita és un treball coordinat”, planteja la cap de programes de la Fundació Comtal. L'estiu passat ja es va detectar la presència de menors al carrer que inhalaven dissolvents i es va crear una taula de treball en què hi havia representants del districte de Ciutat Vella, educadors de carrer i entitats d'intervenció. Serra explica que els joves que hi ha ara van arribar a finals de l'any passat, són més joves –n'hi ha que deuen tenir uns 14 anys– i tenen una actitud més violenta que els de l'estiu. “Són nanos amb una gran sensació de frustració i per això busquen suport en el grup”, subratlla, i assegura que l'única solució serà un bon treball en xarxa. La DGAIA i l'Ajuntament de Barcelona es reuneixen avui per parlar-ne.
LA FRASE
La cola és una substància legal
La problemàtica és complexa. “Si la policia t'enxampa fumant un porro al carrer o amb qualsevol altra substància prohibida, comets una infracció administrativa i el que està castigat amb presó és qualsevol acció que en faciliti el consum; la cola, però, és una substància legal”, explica el president de la comissió de drogues del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Francisco Blázquez. En qualsevol cas, el lletrat considera que “la solució no és una actuació coercitiva, sinó mesures de prevenció, educatives i de protecció”. Segons Blázquez, si hi ha menors que inhalen cola i estan adscrits a centres residencials de la DGAIA, cal exigir una resposta a la Generalitat. “És el que es faria amb qualsevol bon pare de família”, destaca. L'Ajuntament també ho veu així i, de fet, ja ha li ha exigit “una resposta més contundent” i “una major implicació i un augment dels recursos en els centres gestionats per la DGAIA”.