Una exposició commemora els 50 anys de l'estiu més cinematogràfic de Begur
La vila va ser un dels escenaris del rodatge de «De sobte, l'últim estiu», amb Liz Taylor
El productor de Columbia Pictures Sam Spiegel, quan va arribar a la Costa Brava, buscava algú per fer el reportatge gràfic del rodatge. Necessitava un fotògraf que conegués bé la zona. I va trobar el begurenc Josep Carreras, que va immortalitzar algunes escenes que ja s'han integrat en la memòria col·lectiva gironina. Una exhaustiva mostra d'aquestes imatges es podrà veure des de dijous fins al 7 de novembre a la sala d'exposicions de les escoles velles. La mostra es complementa amb material divers cedit pel col·leccionista Pere Carreras Luque.
Suddenly, last summer és un film amb una direcció i un repartiment de luxe, ja que als esmentats cal sumar-hi Katherine Hepburn i Montgomery Clift. A Begur es van filmar algunes escenes amb Liz Taylor pels carrers de la vila i l'escena final del film al cim del castell.
El film, pel seu contingut considerat immoral per les autoritats franquistes, no es va poder veure a l'Estat espanyol fins al 1979.
Per completar la celebració d'aquest cinquantenari, també s'ha organitzat la presentació del llibre Costa Brava, plató de cinema, de Lluís Molinas, i la projecció del film, que es farà el dia 6 de novembre.
«Els ulls de Liz Taylor em van captivar»
josep bofill«Guardo molt bons records de la meva participació en aquella pel·lícula de la Liz Taylor. La veritat és que va ser collonut!», ens diu Jordi Tormo Gasulla, que va ser un dels escollits que van formar part de la colla de trinxeraires que perseguien en Sebastian, un personatge al qual no es va veure mai la cara en el film. «El vam matar en el que va ser l'última escena de la pel·lícula que es va rodar dalt el castell de Begur», recorda Tormo, que 50 anys enrere era un jove de 21. «És una especial emoció retrocedir mig segle, ja que aquella participació com a extra em va representar 150 pessetes diàries d'un contracte que va durar gairebé un mes.» Jordi Tormo llavors feia de manyà i a la seva empresa li van donar permís perquè pogués fer d'extra en la pel·lícula, i de passada uns calerons que li van servir per pagar l'entrada de la seva primera moto. Va tenir la sort de tenir Liz Taylor ben a prop, al costat, en una mena de festa que els van fer un dia que el cel era molt gris: «Vaig quedar captivat pels seus ulls: tenia uns ulls, nano... Collons, quins ulls tan macos que tenia!»
