‘Nemini Parco'

És dimecres a la nit a Verges. Uns tornem de reunió de l'Ajuntament. D'altres comencen amb els preparatius de la Processó de l'any que ve. Un vespre de primavera aparentment tranquil. Però de sobte, com si del so macabre del tabal de la Dansa de la Mort es tractés, la notícia ens impacta a tots: s'ha mort en Llorenç Cansell.

En Loren ha estat una persona que ha deixat empremta, que s'estimava el poble i la seva gent i que se sentia molt orgullós de ser vergelità. Fa molt de temps va arribar d'Olot i va decidir que es quedaria sempre més en aquest país petit. Es va passar mitja vida viatjant arreu i repartint cromos de Panini, però quan tornava sempre era allà on feia falta. Va participar, amb discreció, en diferents col·lectius i entitats de Verges: a l'Ajuntament, al Patronat, al futbol, a la festa major, a les caramelles, al carnaval, a la revista, al teatre... i a la Processó. La seva estimada Processó, de la qual va ser director en dues etapes i sempre més li estarem agraïts. Ha estat una persona molt estimada al poble per la seva trajectòria, pel seu tarannà, per tot el que va fer i, sobretot, per l'alegria i l'energia positiva que sempre encomanava.

Hi ha alguna cosa més fantàstica que ser estimat? I fer-ho com ell ho va fer: alegre, compromès, actiu, apassionat, amic dels seus amics i enamorat d'una família que adorava. Trobarem a faltar la seva presència pels carrers del nostre poble, agafat de la mà de la Carme, però sempre més el recordarem. A cada pas dels manages, a cada so del tabal de la Dansa de la Mort, a cada cullerada de la Sopa, a cada gol del Verges, a cada melodia musical d'algun dels seus néts, a cada obra de teatre...

Llorenç, sempre més et tindrem present i serem conscients de la immensa sort que hem tingut de poder compartir amb tu tants bons moments. No deixis mai de somriure i, siguis on siguis, recorda'ls això: Nemini Parco. La mort no perdona a ningú. Ni a les persones amb tanta vida.