Diu el jueu Shylock: “M'ha omplert d'oprobi [...]; i tot, ¿per quina raó? ¿Perquè jo sóc jueu? ¿I que no té ulls un jueu? ¿Que no té mans, ni membres, ni proporcions, ni sentits, ni afectes, ni passions? ¿No menja la mateixa teca? ¿No és ferit amb les mateixes armes? ¿No està subjecte a les mateixes malalties, curat pels mateixos mitjans, i escalfat i refredat pels mateixos estiu i hivern que qualsevol cristià? Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no ens posem a riure? Si ens emmetzineu, ¿no ens morim? I si ens ultratgeu, ¿no ens hem de venjar? Si en tot el restant ens assemblem, també ens tenim d'assemblar en això. Si un jueu ofèn un cristià, ¿quina és la humilitat del cristià? La venjança.” William Shakespeare, El mercader de Venècia.

El dia 31 de juliol del 1492 fou la darrera data de l'expulsió dels jueus a Girona. No en va quedar cap, llevat dels que havien abjurat de la seva religió. Les portes
i finestres tapiades del call es tornaren a obrir més tard, per obra dels nous propietaris cristians que varen comprar les pertinences dels jueus, abans que aquests marxessin de la ciutat. Han passat més de cinc segles fins a la data del seu retorn.

Seixanta anys enrere en Josep Tarrés va descobrir i rehabilitar el call del carrer de la Força. Un lloc desconegut fins llavors va esdevenir lluminós gràcies als seus esforços. La creu de David al pati ha estat reproduïda a tot el món com una gran troballa de Girona, encara que en realitat la va fer Tarrés. Va crear un lloc acollidor amb el nom d'Isaac el Cec, que després es va mutar pel de Bonastruc de Porta. Més tard les institucions s'organitzaren per encarregar-se de la descoberta, i convertir aquell lloc en un museu –no era la intenció inicial– i uns espais on visitar la història dels jueus a Girona, i conèixer vestigis i troballes del seu pas per la ciutat.

Però ara és una altra situació: els jueus han comprat la casa que era d'Anna Ensesa, just al costat del Museu d'Història de la Ciutat. Ara no és arqueologia; ara és el present i el futur. Allà pensen fer-hi un lloc de trobada per als qui es consideren seguidors de la doctrina jueva. L'immoble que havia estat el Foment de Cultura i després la Canonja Vella ara llueix un rètol escrit en hebreu –improvisat– que proclama el dret dels nous propietaris a considerar-ho domicili. Han tornat a Girona amb el seu bagatge d'història, de patiments, d'incomprensions, però també d'orgull, sentint-se dipositaris d'una religió ancestral.

Vaig comentar a un capellà:
“Apa, mossèn, que tornareu a tenir els jueus ben a prop de la catedral.” Resposta: “Magnífic. Així podrem practicar l'ecumenisme!”

D'això se'n diu ser optimista.