Més enllà del 1714

Hi va haver un moment que les finques del barri de la Ribera que avui configuren el jaciment del Born es van començar a compartimentar i allà on hi havia hagut una casa en van aparèixer dues o tres. No va ser el cas de la casa Corrales, que en lloc de fer-se més menuda es va anar ampliant fins a convertir-se en una de les més grans del veïnat. El seu propietari va arribar a obrir-hi un trinquet, és a dir, un espai on es jugava i es feien apostes. D'excessos, allà dins, els que vulguin i més. I n'hi ha rastres, ja que és una de les zones on s'han desenterrat més pipes de tabac. A centenars.

Els arqueòlegs han sentit sempre una fascinació especial per la casa Corrales, una de les 60 que hi ha al Born, que a més té la particularitat que feia xamfrà, estava situada en un dels sectors on hi havia més moviment perquè s'hi concentraven els artesans i, curiositats de la vida, s'ha documentat recentment que s'hi va fer la primera actuació arqueològica de la història de Barcelona, a finals del segle XVII, per solucionar un litigi entre veïns que es disputaven els límits primigenis de la propietat. Tot plegat ha estat determinant per reprendre ara les excavacions en aquest punt on, per si encara faltaven més motius, hi ha uns problemes d'humitat per la proximitat amb el rec Comtal que també s'aprofitarà per resoldre.

És la primera intervenció des de la inauguració, el 2013, del Born Centre Cultural, rebatejat com a Centre de Cultura i Memòria, i no serà aïllada sinó que s'integra en tot un projecte de cocció lenta i molt estudiada de nom Arqueoborn. Es va posar en marxa fa uns dies i durarà fins a finals de juliol. Tothom que tregui el cap per la balconada del jaciment hi veurà treballant els arqueòlegs, i fins i tot podrà parlar amb ells i descobrir de primera mà les seves últimes investigacions. D'entre els arqueòlegs, n'hi ha de molt bregats en les ruïnes dels 8.000 metres quadrats de ciutat enderrocada per Felip V, però també de principiants, i aquest és un dels segells propis d'aquesta actuació, ja que s'ha signat un conveni amb la Universitat de Barcelona per tal que els alumnes més avantatjats del grau d'arqueologia hi facin pràctiques.

La notícia és que es torna a excavar al Born. Però, exactament per a què? “Per anar més enllà de la imatge fixa de la Barcelona de començaments del segle XVIII”, exclama Ricard Vinyes, el comissionat de Programes de Memòria. Anar més enllà significa capbussar-se en les entranyes de la terra fins a esgotar l'estratigrafia, és a dir, fins a arribar als antecedents de la casa Corrales. Un origen que els experts pensen que es pot situar a finals del segle XIII. “Això no vol dir que vulguem canviar la fesomia del Born; quan s'acabin els treballs, tot es tornarà a deixar tal qual”, precisa Carme Miró, la responsable del Servei d'Arqueologia. Sempre, és clar, que no es produeixi una descoberta de les grosses.

Vinyes i el seu equip entenen les pedres del Born com uns ens “amb vida” que resguarden molta més memòria que la que va marcar tràgicament la ciutat arran de la desfeta del 1714. El Born, raona Vinyes, és l'espai més privilegiat que té Barcelona per estudiar l'evolució social del conjunt de la ciutat. “El programa d'actuacions que tot just comencem ara està vinculat a un pla de recerca global que abraça la prehistòria i la contemporaneïtat present”, subratlla.

I la disciplina que s'ha prioritzat per resseguir aquest trajecte és la bioarqueologia, a través de la qual s'activa una dimensió de coneixements sobre el paisatge, l'alimentació i la salut del passat. Microsediments camuflats entre la terra contenen moltíssima informació d'aquests aspectes. Miró ho exemplifica amb una sorprenent troballa en el marc de la intervenció al carrer Sotstinent Navarro. Les restes d'una rata cremada, amb tota probabilitat per ser menjada, obre una nova hipòtesi sobre el contagi de la pesta.