L'embruix de Rosario, per molts anys a Cap Roig

Ha esdevingut una habitual en les darreres edicions del festival de Cap Roig, on des del 2012 només es va absentar del cartell fa un parell d'anys. Però hi va tornar per arrasar, amb totes les entrades venudes i sense haver de patir per la pluja, com havia succeït l'any passat. Rosario Flores, la petita del clan, va passar dissabte per l'auditori dels plàcids jardins com una garbinada d'estiu. I hi va emocionar el públic, sobretot quan va recordar les absències dels seus pares i del seu germà Antonio, a qui va homenatjar doblement amb Que bonito –composta poc després de la seva mort– i un altre tema que ja fa anys que li va agafar prestat, No dudaría, que, com ja havia fet la nit abans en l'actuació al Sons del Món de Roses, li va servir per homenatjar les víctimes del darrer atemptat de Niça i condemnar la barbàrie terrorista.

La cantant, tercera convidada del festival de Calella, va escollir disset peces del seu extens repertori, amb només tres peces del seu darrer disc –Yo me niego i Oye dime luna, d'inici, per fer-hi caliu, i Tu libertad, superat l'equador– i una repassada d'èxits, com ara Estoy aquí, amb una sonoritat molt evolucionada respecte al tema de joventut del 1994; Sabor i Cómo quieres que te quiera.

Però, a més de tonades pròpies, Rosario va aprofitar temes versionats en l'àlbum Parte de mí, com ara Te quiero, de Nino Bravo; Algo de mí (Camilo Sesto); El sitio de mi recreo (Antonio Vega) o Algo contigo, la balada de l'argentí Chico Novarro reforçada a ritme de fusió de rumba i bossa nova.

El públic de Cap Roig, en què també es fusionaven els incondicionals de la cantant amb l'audiència que no la coneix tant, va agrair el repertori eclèctic i, de mica en mica, l'embruix i el duende de Rosario –el millor joc de malucs de la present edició a Cap Roig, amb permís de Rod Stewart– van fer aixecar tothom de les butaques, especialment amb Paraules d'amor, que va començar en castellà però va acabar en català, recordant la sang que va heretar d'El Pescaílla, i amb la rumba de Marcha, marcha, el millor comiat festiu a la nit, després de prometre tornar-hi l'any vinent, “amb disc nou i xou nou”.