Castanyes torrades i moniatos al forn

Hui és el primer de novembre, Tots Sants, demà el Dia de Difunts. Cultures de totes les èpoques han coincidit a establir en aquests dies del calendari els rituals al voltant del record dels difunts.

Ens acostarem al peu de la serra Mariola, a la ciutat comtal, a passejar les parades i firar els xiquets.

Tots Sants és una celebració que s'esdevé del cicle vital de la natura: la llum del sol ens arriba cada dia amb menys força i les hores de foscor s'estenen com una gran ombra.

Hi comprarem una mida de paper de castanyes torrades, ben calentes.

S'ha acabat la verema i amb ella l'abundància dels cultius d'estiu. Els arbres perden les fulles, els animalons redueixen la seua activitat, i la matèria orgànica es descompon, molècula a molècula, per tornar al seu veritable origen mineral. Tot el que ens rodeja propicia la reflexió envers la degradació i la mort.

Menjarem pastissets d'ametla i massapans.

El dies de la vespra, com cada any, els cementeris han vist envaït el silenci pel tràfec i les futileses dels vius. Ara les tombes llueixen amb el llautó brunyit i el marbre sense un busca de pols. Els búcars plens clavellines, gladiols i crisantems.

Beurem una mica de vi dolç, una copeta de mistela.

Les ànimes dels difunts tornen a casa aquests dies, per protegir-la. Arribaran guiats pel la flama de l'animeta encesa dins la tassa amb oli, i trobaran el seu plat a taula.

Farem moniatos al forn. Encara que, ben pensat, els moniatos els deixarem per a un altre any, que enguany ja n'estem farts, de moniatos de costa, de moniatos de camp.