ràdio
Gemma busquets
Les ràdios que estimen la música
Són emissores amb prestigi i rellevància social; un estudi reivindica la seva funció de servei públic
Quan pensem en servei públic a la televisió i a la ràdio, ho relacionem amb informació i amb canals de notícies 24 hores. La música, però, té un pes destacable en les programacions radiofòniques i, en els orígens del mitjà, va ser un dels primers continguts d'especialització. Un estudi premiat pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) reivindica el valor de la música com a contingut cultural i, per tant, la seva funció de servei públic. La investigació estudia quines característiques té el concepte de servei públic en la ràdio especialitzada en música a l'Estat espanyol fixant-se en les emissores públiques. I en concret, de les dues principals corporacions, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) – Catalunya Música i iCat.cat – i RTVE – Radio Clásica i Radio 3 –. La seva autora, Lola Costa, va presentar l'estudi com a tesi del programa de doctorat en continguts de comunicació en l'era digital a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Més enllà de la vessant acadèmica, hi havia també una motivació melòmana. Costa, oient de ràdio des de petita, també és estudiant de música. L'objectiu d'anàlisi s'ha centrat en gèneres musicals com la clàssica, l'indie i d'altres fora del focus més popular com el jazz o la d'arrel tradicional i que són “herència exclusiva del servei públic radiofònic”, escriu l'autora en les conclusions. Històricament, les emissores privades han optat per la radiofórmula de música més popular.
La reivindicació de la música com a servei públic, que defensa la tesi de Costa, però, no es trasllada en termes legislatius ni en els documents corporatius en un sentit proteccionista. “Dins l'àmbit de les polítiques de comunicació es dóna molt poca importància a la ràdio musical pública en detriment de la televisió o per exemple d'Internet”, explica Lola Costa. I afegeix: “Són emissores que tenen un prestigi social destacable, tradició i un públic, però les mateixes corporacions no les blinden d'alguna manera per protegir aquest servei públic.” L'autora considera que si no hi ha un interès específic per protegir-les amb textos concrets com s'ha fet en altres emissores de corporacions a Anglaterra, França i als països nòrdics, “aquestes emissores estan en una situació de perill” i, per tant, no tenen justificació i es poden “tancar” en el cas d'un context de crisi i reducció pressupostària.
Tancament d'iCat de l'FM
En la investigació es recull el cas d'iCat.cat i es recalca el fet que quan va néixer, fa 10 anys, per Sant Jordi del 2006, va servir de catapulta per als músics emergents catalans i ha estat “una de les seves principals funcions de servei públic”. La marca iCat ha passat per diferents etapes i en els inicis la programació pivotava sobre tres eixos: “consum cultural, noves tecnologies i suport musical no comercial” (Parlament de Catalunya, 2009). El 2012, arran de la situació de crisi i en un pla de reducció de costos de la CCMA, es va tancar l'FM d'iCat, una decisió matisada amb l'afegitó de “potenciar el web”. El senyal es manté i s'hi sent un xiulet per evitar que la freqüència sigui ocupada il·legalment. L'autora Lola Costa defensa que caldria recuperar l'antena. En aquest sentit, la nova direcció de Catalunya Ràdio vol revalorar “una marca que té una estima molt important entre el sector musical del país”, segons assenyalava en una entrevista a El Punt Avui, arran del seu nomenament, el nou director Saül Gordillo. La nova programació d'iCat.cat es va posar en marxa a principis de setembre i entre les novetats destaca la reemissió dels programes d'autor com El celobert de Lluís Gavaldà i Delicatessen d'Albert Puig, a Catalunya Ràdio els caps de setmana a la matinada. Molts d'aquests programes estan pensats per consumir-se, no en l'escolta directa, sinó a través de podcasts.
Models diferents
El treball també destaca que en el cas de dues ràdios musicals que aparentment poden ser equivalents, com són iCat.cat i Radio 3, “no hi ha duplicacions, un dels problemes que es repeteixen en el cas del servei públic audiovisual de l'Estat”. “Considero que no són iguals: van néixer en moments històrics molt determinats amb realitats socials molt diferents i la música està molt relacionada amb la societat.”
La investigació destaca que les emissores musicals especialitzades de les corporacions públiques fan una funció prescriptiva, des de fa temps; una característica que s'emmarca en el servei públic, a més de la llengua, la identitat i l'impuls de la indústria cultural. La recomanació i la descoberta s'han vinculat històricament a les emissores musicals. Pel director de Radio 3, Tomás Fernando Flores, la prescripció de la ràdio és el que la distingeix de la resta d'ofertes presents a Internet. “La gent consumeix més música i a la vegada el consum es fa de manera més uniformada i el que hem d'aconseguir és valorar una oferta com la de ràdio que ofereix una prescripció en aquest magma que és actualment la música.” Flores és un dels entrevistats per l'autora de l'estudi amb l'objectiu de copsar l'opinió dels responsables sobre el futur de la ràdio especialitzada musical. Coincideixen en tres punts: el manteniment d'aquesta funció prescriptiva sumada a la importància dels continguts i l'adaptació a les noves tecnologies per captar el públic més jove. La idea és que no s'ha d'esperar que l'oient vagi a buscar la cançó a Spotify a veure què li recomana i què li agrada, sinó avançar-se a les apetències del públic.
30 anys de Catalunya Música
Quant als continguts, han de ser transversals culturalment, més enllà dels musicals, segons el director de Catalunya Música, Àlex Robles. També destaca el fet de ser l'altaveu de grans esdeveniments. El futur d'aquestes emissores de gèneres específics és oferir música en viu. El fet de pertànyer a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) –des del 2008, fet que va suposar un augment de la projecció internacional de l'emissora– contribueix a l'oferta de concerts, una de les bases de la programació de Catalunya Música i que des de la corporació pública es ressalta com un “factor de competitivitat”. Enguany destaquen la temporada de concerts de l'OBC, la temporada d'òpera del Gran Teatre del Liceu, la dels Amics de l'Òpera de Sabadell, el cicle de concerts de la Fundación Juan March, a banda de quinze títols operístics de la temporada del Metropolitan de Nova York. Aquesta setmana, l'emissora de cànon clàssic ha iniciat una nova temporada, que coincideix amb el seu 30è aniversari. Com a novetats, dos programes: Tots els matins del món (de dilluns a divendres, de 7 a 11 del matí) i un nou magazín de tarda, Assaig general (de dilluns a divendres, de les 18 a les 20 h).