Cinema
La lliçó de la vida
El documental ‘El viatge de l'Unai' recull, a través de la mirada d'un nen, l'aventura de quinze mesos arreu del món com un acte de descoberta de la natura
i a l'octubre s'emetrà a ‘Sense ficció'
Un viatge és sempre un aprenentatge, ja que se'n treuen moltes lliçons. Per a Unai Canela Margarit, que ara té dotze anys, ha estat una aventura viscuda en família, però també un acte d'estima cap a la natura i la necessitat de preservar-la. “Continuo estimant la natura, més i tot que quan vam sortir”, explica l'Unai, que acaba de començar l'institut. La seva mirada, neta i espontània, és el fil conductor del documental El viatge de l'Unai , que recull els quinze mesos de viatge amb l'objectiu de fer la volta al món a la recerca de set animals amenaçats. Es pot veure fins al 22 de setembre als cinemes Méliès , i s'estrenarà a l'octubre a Sense ficció , a TV3.
Amb nou anys, l'Unai i els seus pares, el fotògraf Andoni Canela i la periodista i escriptora de literatura infantil Meritxell Margarit, juntament amb la seva germana Amaia, que en aquell moment tenia tres anys, van emprendre aquest projecte familiar que els va portar des de les grans planes nord-americanes buscant el bisó americà fins a Tailàndia i Laos per trobar el calau bicorne, passant per la Patagònia a la recerca del puma. Van emprendre el viatge el juliol del 2013 i van tornar el setembre del 2014. Per a l'Unai, també ha significat acompanyar el pare en els viatges que feia per qüestions professionals: “Quan tornava, ens explicava el que havia vist, des d'un volcà en erupció fins a unes foques a l'Àrtic... Ens encantava escoltar les seves històries.” Pel que fa a la vida salvatge, explica amb naturalitat que no ha passat por perquè disfrutava del moment, amb l'animal. Quin l'ha impressionat més? “Abans de marxar, tenia moltes ganes de veure el puma, però ara m'agradaria veure el lleopard de les neus.” Al llarg d'aquests mesos, l'Unai va escriure un blog, un dietari del viatge que formava part d'un projecte educatiu, Learning in the wild .
Valors
Meritxell Margarit destaca l'aprenentatge pràctic en molts sentits. “La paciència l'aprens practicant-la, però també aprens com funciona un manglar o una selva.” I el pòsit que queda. Margarit destaca el creixement dels infants en llibertat, vinculada a la natura i a la convivència amb cultures diferents. “És una lliçó de tolerància, d'una vida més rica i més feliç.” I ho il·lustra amb una anècdota al desert del Namib: “L'Unai jugava a futbol amb els nens i ho feia descalç; jo m'esverava perquè hi havia risc de malària i als peus no li havia posat repel·lent de mosquits” L'Unai ho argumentava: “Tots els nens juguen descalços, no seré l'únic que no ho faci.” Les sabates delimitaven la porteria.