Mares i refugiades

La història de la Maternitat d'Elna, creada per la suïssa Elisabeth Eidenbenz al Rosselló per acollir dones embarassades dels camps d'internament d'Argelers i Ribesaltes, és la base de La llum d'Elna, una coproducció europea per a televisió que TV3 estrena divendres.

Sílvia Quer és la directora d'aquest film, que protagonitzen Noémie Schmidt, Nausicaa Bonnín, Natalia de Molina, Blanca Romero i Nora Navas, i que recentment s'ha pogut veure a Màlaga. La llum d'Elna ha guanyat el premi a la millor ficció espanyola en el Festival de Luchon (França), i Schmidt ha guanyat el premi a la millor interpretació femenina per a un film de televisió en el Festival de Solothurn (Suïssa).

Sílvia Quer explica a El Punt Avui que ja coneixia la història de la Maternitat “a través de Rosa Galindo, que va interpretar l'obra de teatre sobre el tema”. “Després vaig llegir-ne llibres i vaig veure documentals; és una història que algú ha descrit com La llista de Schindler catalana. Tot el que veia m'evocava la història, i vaig entendre que l'havia de fer”, hi afegeix. Per la directora, que ha signat Carles, príncep de Viana, 23-F: el día más difícil del rey i La Xirgu, basar-se en fets reals “et dona una responsabilitat, perquè d'alguna manera és una classe d'història”.

La pel·lícula arrenca el 1942, quan la Maternitat d'Elna –que feia tres anys que es dedicava a salvar les vides dels fills de mares procedents de camps de refugiats– és condemnada al tancament per les autoritats franceses. Noémie Schmidt interpreta Elisabeth Eidenbenz, però bona part de l'acció està narrada a partir del punt de vista infantil: “El que no volia fer era recrear els camps de refugiats, sinó l'esperança. Per això vaig decidir mostrar la història a través dels ulls d'un dels nens de la Maternitat, un nen que no viu l'horror de l'exterior i que s'ha creat un món de fantasia format per castells i dracs, i fa un viatge cap a la maduresa”, explica.

Inevitablement, veient ara La llum d'Elna, és impossible no fer un paral·lelisme amb l'actual crisi dels refugiats i arribar a la conclusió que la història es repeteix, un paral·lelisme que la producció fa explícit en els crèdits finals. “Quan vam iniciar el projecte, ens vam adonar que estàvem explicant una història que s'està repetint ara mateix a la Mediterrània. L'obra que va fer Eidenbenz l'estan fent ara molts cooperants”, assegura la cineasta. Per això, juntament amb la Creu Roja, La llum d'Elna ha elaborat el manifest Donem llum en suport de les mares i els nens refugiats.