La segona temporada d'«Acusados»

La sèrie Acusados ha tornat amb mal peu: només un 10,8% de quota, el seu mínim històric, en l'estrena de la segona temporada. Ja no era una sèrie d'altes audiències, ha passat gairebé un any des de la primera etapa, i el capítol va ser lent, de presentació. Així era difícil tenir grans registres. I és una llàstima, perquè va ser lent però va ser un bon capítol, de transició entre un cas i un altre: si haguessin començat amb el nou sense lligar-ho a l'any passat ens haurien decebut. Tot està ben lligat, ben tramat. Va començar fort, amb un cara a cara entre els grans –Ballester i Torres–, i després es va calmar per anar aplanant el camí als nous personatges i sobretot al nou misteri i al crim final. S'aposta clarament per augmentar la dicotomia més important de la sèrie: llei versus justícia. És així per al nou personatge d'Aurora (Mònica López), que promet un altre duel per a Ballester, a més del que ja té amb Torres. I és així també en el rerefons del nou cas o misteri: qui és Job, el justicier que es venja dels culpables que els tribunals deixen lliures? Ara jugaran cada setmana (sigui a Tele 5 o en algun canal de TDT, no descarto que l'hi enviïn) a fer-nos creure que és algú diferent. Un clàssic.