Les veus que s’alcen

Una desena de dones vestides d’obreres, entre les quals hi ha Elena Martín i Bruna Cusí, cusen amb màquines de cosir. Una màquina de fum omple l’antic taller d’una boirina, i el crit d’“Acció!” ens trasllada a principis del segle XX, quan el proletariat de Barcelona, també les dones, està revolucionat. En realitat som a l’Hospitalet, en una vella fàbrica de teixits i elàstics tancada, on es roda La dona del segle, una pel·lícula per a televisió que té TV3 com a principal productora, però en què també participen TVE i la nova televisió valenciana À Punt. De fet, es roda en dues versions, català i castellà, un mètode utilitzat, per exemple, a El rei borni, que allarga i complica encara més els rodatges.

“El rodatge en doble versió és un experiment; porta complicacions”, reconeix en una pausa la productora Míriam Porté (Distinto Films), impulsora inicial d’aquest projecte audiovisual. El repartiment inclou diversos actors que estan en un bon moment professional: Elena Martín (Júlia Ist), Bruna Cusí (Incerta glòria, Estiu 1993), Àlex Monner (La propera pell), Nora Navas (La catedral del mar)...

“La temàtica és l’eclosió del feminisme a principis del segle XX –explica la productora–. Parla d’una mare i una filla en un moment històric, el del 1900, i de com la filla, vint anys després, el 1919, troba les oportunitats per fer el seu propi camí en un context històric de reivindicacions.” El 1919 hi va haver la coneguda vaga de La Canadenca. “La situació de la dona era dolenta –explica Porté–. En un context de bonança econòmica, després de la Primera Guerra Mundial, les dones van tenir l’oportunitat de dir-hi la seva i reivindicar coses que fins llavors ni es podien plantejar.”

Elena Martín és la protagonista principal, amb un doble paper: interpreta la Consuelo (mare) el 1900 i la seva filla (es diu igual) el 1919. “La filla descobreix que és mig gitana i, fugint de la possibilitat de convertir-se en monja, inicia un viatge a la recerca dels seus orígens.” La seva mare, en canvi, “és la musa del pintor Isidre Nonell, i viu en una època, el 1900, amb moltes més limitacions per a les dones”. Consuelo “fa de fil conductor, però és un film coral, en què s’ajunten moltes històries i personatges”, diu Sílvia Quer, la directora. Nora Navas explica que el seu personatge, Clara Morgada, “dirigeix uns magatzems de roba i simbolitza la dona agafant poder en una empresa”. Treballar en català i castellà obliga, segons l’actriu, a “tenir el text molt après; no es tracta de traduir, perquè les estructures lingüístiques són diferents”. Àlex Monner hi interpreta Lluís Martín, un fotògraf que treballa per als magatzems i que s’enamora de Consuelo. Bruna Cusí encarna “una dona treballadora, sindicalista i òrfena, una lluitadora pels drets de les dones, que és amiga de Consuelo”, explica.