“Pensem en els nens com a ciutadans de futur i no de present”

N’hi ha. Tenim estudiants de pràctiques que de petits miraven l’Info K i que demanen venir a fer-les al programa. En alguna cosa devem haver influït. Vint anys potser no és tant comparat amb altres informatius infantils com el de la BBC, que ja són 50 anys i amb el pare i l’avi fins i tot que han sigut espectadors. Allà no es qüestiona que hi hagi d’haver un informatiu infantil com aquí tampoc es posa en dubte que hi hagi d’haver informatius per adults.

Amb la Covid es barrejaven dues coses. En primer lloc, la complexitat temàtica. Era complex explicar el que estava passant als nens. A més a més, era complex tot el relacionat amb les emocions, amb les pors. I s’hi ha d’afegir un tercer element: les eines per explicar-ho. Amb el confinament, tota la logística va canviar d’un dia per l’altre, i ens hi vam haver d’adaptar. El cert és que estem avesats a les eines digitals, a gravar amb el mòbil, a l’Skype… També teníem una eina de comunicació directa amb els nens, una secció en el web, on ens poden enviar preguntes. Era un canal que teníem obert i l’hem potenciat. Però l’Info K ja teníem molt treballades les emocions i també el fet d’explicar temes complexos, perquè ho hem fet reiteradament. Per tant, aquestes tres branques de dificultat són tres branques on l’Info K s’hi mou còmodament.

Sí, la manera de fer i de ser de l’Info K s’ha adaptat molt bé a la nova realitat.

Ens hem hagut de reinventar, en part per això que dius. Vam veure que durant el confinament els nens perdien el component social de les escoles, de les festes a casa dels amics, d’anar a veure el veí…vam pensar que l’Info K s’havia d’adaptar a la nova realitat. Sense perdre l’essència del que és un informatiu, que l’hem mantinguda. Érem 40% informatiu, 30% propositiu, d’exposar idees, activitats, per fer en família, a casa, i 30% comunicació amb els nens. Ens podien enviar un dubte, una por, un dibuix, una carta, un “hola”, una proposta de tema… Tenim una bústia de comunicació 24 hores oberta per a ells i els responíem. Era important que els nens veiessin altres nens en la seva mateixa situació, que hi havia una comunitat de nens que estaven en la mateixa circumstància. Fèiem el programa a casa, a la cuina, en un espai familiar. Tot això era per acompanyar els infokaires, fer grup, comunitat, que veiessin que no estaven sols.

No sé si els més oblidats, perquè hi ha molts sectors de la societat que han patit molt. En general els nens són força oblidats o menystinguts. En el nucli familiar, no, els nens hi tenen un paper protagonista, potser més que en èpoques històriques anteriors, però com a societat tenim la fixació que són ciutadans de futur i no els veiem com a ciutadans de present. Ens costa donar-los veu. És un menysteniment que penso que no és positiu per a la societat. Perquè no estem pensant bé quines necessitats tenen; no els estem escoltant .

El de l’Info K ja és prou diferent d’un TN. Som molt més lliures alhora d’escollir els temes i amb l’ordre d’aquests temes. Tot el que expliquem ho trobem apassionant. I perquè al mateix temps volem aprendre. Ens permet, en l’edició, posar-hi més de la nostra ànima perquè no estem lligats a l’edició convencional de la resta de mitjans. El nen ja li agrada aquesta visió diferent. Som molt honrats en el sentit de que si no sabem d’una cosa o diem. I durant el confinament, quan teníem notícies contradictòries que ens venien dels diferents àmbits polítics de mesures que s’havien de prendre, ens hem pogut permetre aquesta transparència absoluta i aquesta falta de convencionalismes, que els informatius no tenen.En el cas de la Covid-19, no podem explicar les notícies només amb les dades de morts, de contagis, hem d’anar al moll de l’os sempre i explicar què és un virus o què vol dir el mot contagi, no podem donar res per suposat. Ja és una manera de fer pròpia, habitual, de l’Info K, però en el cas de la pandèmia s’agraeix molt. Vam procurar molt també el tema emocional. Vam parlar de la por, de l’avorriment, de l’angoixa, de la mort... Quan em pregunten què agrada als nens? Depèn. Si el tema que expliques ho fas amb passió i que s’entengui, segurament això es trasllada.

Et diria que l’aprenentatge de tot el que hem viscut l’acabarem madurant d’aquí a un temps. El que m’ha semblat molt interessant d’aquesta crisi és que en les societats dels països benestants hi ha hagut la sensació de vulnerabilitat. Em recorda el que va passar l’11-S, amb Nova York, la ciutat intocable, i amb aquesta sensació de no ser immortal; a les societats benestants tenim la falsa sensació d’immortalitat. És un toc d’alerta que ens ha fet sentir vulnerables, com a persones i com a grup, i és molt important.

Vaig presentar dos programes en horari de màxima audiència i per a adults, el Volem saber, amb el doctor Antoni Trilla. Tot i que ja havia fet franja de màxima audiència, sempre era relacionat amb el públic infantil. Per a mi va ser un salt al buit. Soc introvertida i presentar l’Info K ja va ser una prova en el seu moment. I n’estic satisfeta. Va ser un producte interessant, va tenir el suport del públic i també va ser ben valorat qualitativament.