HBO
Al cor de la pandèmia
Una minisèrie documental de Fèlix Colomer ens acosta a malalts, sanitaris i famílies de Sabadell els mesos més durs de la Covid-19
“Fugir de les corbes, de les xifres, del dia a dia i del bombardeig de notícies i que els protagonistes siguin la base de la història. La Covid és dins l’hospital i afecta les persones.” Aquest és l’objectiu que es va proposar el director Fèlix Colomer quan va entrar a rodar Vitals a l’hospital Taulí de Sabadell, el març de l’any passat, en el pitjor moment de la primera onada de la Covid-19. Primer ell sol amb la càmera, amb el suport de la productora sabadellenca Forest Film, però l’equip va anar creixent, s’hi va incorporar la productora El Terrat i va acabar entrant-hi HBO Europa. Aquest diumenge, 7 de febrer, la plataforma de continguts estrena a tota Europa els tres episodis de la minisèrie Vitals, d’una hora de durada cadascun.
Director del premiat documental Sasha, entre d’altres treballs, Fèlix Colomer (Sabadell, 1993) va tenir notícies de primera mà de la greu situació que vivien els hospitals, segons explica en una entrevista a El Punt Avui: “Un amic meu que és traumatòleg de l’hospital del Mar em va dir: «El que està passant aquests dies a l’hospital és molt bèstia, has de fer un documental en algun hospital que et deixi entrar». I vam tenir la sort que quan vaig explicar el projecte al Taulí van confiar en mi, em van obrir les portes. Vam començar a fer el seguiment de diferents personatges, tant pacients com sanitaris.”
Mirada diferent
La perspectiva és molt diferent de la que aporten les nombroses informacions que ens arriben: “Vitals fuig de l’actualitat, que moltes vegades és un problema; això és el que va interessar HBO d’entre les desenes de propostes que van rebre relacionades amb la Covid. La cosa no és el què, sinó el com. Som uns privilegiats, hem pogut estar dins l’hospital, a les habitacions i a les cases dels familiars, i hem pogut rodar les coses quan passen, quan ho viuen els protagonistes, no ens les han hagut d’explicar.” L’objectiu, diu el jove documentalista, “ha estat fer d’intermediari, posar al centre i que vegi exactament com ho viuen els que de cop han tingut la Covid.”
“La Covid-19 treu el millor de les persones?”, li preguntem. Va estar rodant el documental a l’hospital Taulí entre el març i el juny de l’any passat. “En el cas de la gent que ho ha viscut de més a prop, sí. En el cas de la gent que no, moltes vegades treu el pitjor de les persones. No sempre, evidentment.”
Una de les coses que sorprenen d’aquest impactant i emotiu documental és la diversitat de testimonis i com obren les portes a ser filmats fins i tot en moments durs, de dolor, de llàgrimes. “És sorprenent, però ha estat molt més fàcil del que jo esperava –confessa el director–. En el cas dels pacients, entrava a les habitacions, em presentava, els explicava el projecte i els deia que el seu testimoni podia ser important, que a fora s’estava explicant de manera molt diferent de com era a dins, i tothom va dir que sí. No vam tenir cap no de ningú. Ens estaven regalant el seu temps en els moments més fràgils, quan se sentien més sols i desesperats, i ens deixaven ser allà.”