La crònica
Porta és Charles Bronson
“Ara que no em sent ningú...” En un auditori de la Casa de Cultura ple i en emissió per streaming, Carles Porta, el director i conductor de Crims (Catalunya Ràdio i TV3), es va posar ahir davant del focus per inaugurar la IX Setmana dels Rahola amb la primera de les tres xerrades d’aquest cicle d’activitats vinculades al periodisme i la comunicació. I malgrat no agradar-li ser protagonista –“els meus treballs sí que ho són”–, no li va costar gens xerrar, perquè en el fons és un apassionat de la seva feina –i d’això es tractava, de parlar-ne– i pel saber fer de la periodista Paula Brujats, que el va entrevistar.
Va intentar posar llum a la foscor tot descobrint algunes de les claus de l’èxit de Crims i del podcast El segrest, que ja suma mig milió de reproduccions. Fent autocrítica, fins i tot: “Tots busquem una bona història, i el cas del zelador d’Olot no ens va anar bé d’audiència perquè segur que no ho vam fer prou bé.” Explicar, narrar, no interpretar, ni jutjar, és bàsic. “Cada paraula és important, una rere l’altra, a l’hora de fer un bon relat”, i, en el cas televisiu, secundat per “cada pla, un rere l’altre, perquè la història no decaigui”. Va reivindicar la feina dels guionistes, un ofici que als EUA està valorat, no com aquí, va dir: “Allà són estrelles, aquí són uns estrellats!” De tot plegat, ens va confessar un cosa que tenia amagada, però que surt a la llum en cada relat que ens ofereix. Que en realitat ell és la justícia, el Paul Kersey –que Charles Bronson va immortalitzar– del periodisme, en què amb cada cas busca d’alguna manera compensar el perjudici que es fa a les víctimes en una societat “en què se les maltracta; en canvi, a l’assassí no”, assegura. En diu “justícia social” i per això va remarcar que no dona mai veu, entrevistant-los, als criminals que es volen justificar. Per això reconeix que programes com el d’Helena Jubany, que transcendeixen i fan reobrir el cas, li fan il·lusió. Dilluns torna, amb nous –vells i recents– Crims a TV3.
Visca la justícia, poètica i social!