Comunicació

Arqueologia seriòfila

L'expert en sèries Toni de la Torre recopila la història de la ficció televisiva i n'analitza les tendències dels gèneres en un llibre que vol ser de capçalera

L'ull de Lost, l'escena amb què comença i es tanca la sèrie, no es va pensar com un gif, una imatge animada, molt de moda per compartir a les xarxes socials, i un recurs que els guionistes tenen en ment. “Ja no és només una frase, sinó una expressió de l'actor. Són clics de segons pensats per construir converses socials, i que representen un canvi de paradigma per atraure aquest nou públic millennial”, explica l'expert en sèries Toni de la Torre en una conversa telefònica en què parlem del futur, el dia en què es compleixen dotze anys de l'estrena de Lost –un fenomen que ho va canviar tot– i a propòsit del seu nou llibre, una anàlisi al passat. És una bíblia per a seriòfils en què l'autor va més enllà del llistat de produccions i noms propis i analitza les sèries per detectar-ne tendències i seguir-ne l'evolució.

Toni de la Torre va començar, el 2011, a recopilar documentació per iniciar aquest projecte de llarg recorregut que s'ha materialitzat amb el voluminós –més de 600 pàgines– Historia de las series , de Roca Editorial. “Hi ha molts llibres d'història del cinema, però no n'hi havia d'història de les sèries”, explica. Els productes editorials sobre sèries aborden la ficció televisiva relacionant-la amb altres disciplines. Toni de la Torre volia dotar a les sèries del seu propi discurs: “Als Estats Units, les sèries tampoc es conserven com una entitat separada de la televisió i s'inclouen en els llibres d'història de la tele.” En aquest sentit, el llibre de De la Torre fuig d'aquest punt de vista nord-americà i obre l'ull en una panoràmica completa que inclou les principals indústries televisives europees, fixant-se en la innovació dels seus productes i com han influït en l'evolució de la ficció seriada televisiva.

El treball de recerca de Toni de la Torre és exhaustiu i inclou, “sempre que se n'hagi conservat còpia”, el visionament de les sèries referenciades. De la recerca, destaca l'etapa inicial: “Són anys en què no hi havia mètode de gravació i les sèries s'emetien en directe, funcionaven com si fos teatre.” L'autor s'ha hagut de conformar en alguns casos amb només els guions, documents de producció, diaris de l'època que en feien crítica o entrevistes als guionistes, ja que no hi ha material o ha desaparegut perquè no es guardava i es reutilitzaven les cintes. “Em sembla fascinant aquest període també pel que té de paradís perdut”, assenyala.

La mirada més artística

El canvi en la mirada, “més artística”, es produeix a partir de l'any 2000 –tot i que a finals dels anys setanta i els anys vuitanta es posen els fonaments de la sèrie contemporània. “S'escriu sobre sèries d'una altra manera, hi ha un canvi de xip, de separar les sèries del que és televisió, tot i que s'entenen com a ficcions en un mitjà de comunicació de masses i, per tant, com a productes per entretenir..

A Historia de las series, l'autor també observa tendències, conceptes que ara ens poden semblar rupturistes però que tenen l'origen en el passat. Menciona, per exemple, el format d'antologia, vist a True Detective o Fargo, però que és propi dels anys cinquanta, o l'estructura d'arc argumental, que neix als anys vuitanta. Toni de la Torre considera que cal avaluar les sèries en el context social a què pertany: “No pots comparar un vodevil amb arrels de serial radiofònic com I love Lucy, per molt revolucionari que va ser, amb el nivell de Breaking Bad, revolucionària també en altres aspectes.”

La mirada al passat sempre ajuda a entendre el present i també el futur. “Una de les gràcies del llibre és detectar aquest pòsit”, explica. I és el cas de la funció de servei públic de la cadena BBC. El seu primer director general pensava que “la tele havia de servir per acostar l'alta cultura a les masses, fent òpera i adaptacions teatrals”. Aquest model es reformula i no es pensa a “elevar el gust del públic, sinó a fer productes a gust de tothom”. “Però quan la BBC emet The Hollow Crown o Sherlock enllaça amb aquesta herència de reivindicar i enaltir la pròpia història i la cultura britànica.”

‘The Defenders'
De l'any 1961. E.G. Marshall i Robert Reed van protagonitzar una sèrie d'advocats escrita per Reginald Rose i precedent, en molts aspectes narratius, de les sèries actuals. L'autor va tenir problemes amb la censura de l'època. Es va reeditar en DVD el 2012, amb una estètica ‘Mad Men'.
‘Lost'
El 2004, es va estrenar i res va ser el mateix. No només va canviar la manera de mirar-les, sinó que el fenomen va ser l'inici de la sèrie global.
‘M.A.S.H.'
Del 1972 al 1983. La va emetre la cadena nord-americana CBS. Va ser pionera en la barreja de comèdia i drama, una combinació que més tard seria habitual en la televisió. Va criticar de forma encoberta la guerra del Vietnam.
‘The Queen's Messenger'
De l'any 1928, és la primera ficció de la història de la televisió: una trama d'espies realitzada en directe durant una transmissió experimental.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.