Televisió
TVE: el pes de 60 anys
Més ombres que llums a la corporació audiovisual espanyola, amb falta de credibilitat, enfonsament de l'audiència i un futur residual
TVE emet per primer cop el 28 d'octubre de 1956
A RTVE hi ha una plantilla de 6.350 treballadors
El 1964 comença a emetre el circuit català
La 1 va tancar el setembre, el mes de represa del curs televisiu, amb un 6,7% de quota de pantalla a Catalunya, el percentatge més baix del que va d'any. Amb aquesta xifra, la cadena pública espanyola empata en audiència amb canals com Cuatro (6,7%) que són segona oferta del grup privat espanyol Mediaset. Si obrim el zoom i analitzem les audiències del setembre a l'Estat espanyol, La 1 (9,4%) és tercera opció, per darrere de Tele 5 (14,1%), líder des de fa dos anys seguits, i Antena 3 (12,3%). Els números serveixen de baròmetre per mesurar molt més que la pèrdua de pes específic d'una sigla que durant dècades va representar la televisió hegemònica.
TVE compleix 60 anys el 28 d'octubre i amb la perspectiva de l'aniversari projecta una imatge que l'aproxima més a la jubilació que a la veterania i experiència del que hauria de ser una institució. Per una banda arrossega les càrregues d'una corporació audiovisual pública amb una plantilla actual de 6.350 treballadors –fa deu anys, l'any 2006, el número s'elevava a 8.220– i notablement envellida –la mitjana d'edat supera els 50 anys i l'última convocatòria d'oposicions va ser el 2007–. Per altra part, TVE no és referent per a l'espectador. Les xifres d'audiència exemplifiquen aquesta sagnia. Segons un informe de la SEPI , la Societat Estatal de Participacions Industrials que depèn del Ministeri d'Hisenda, la televisió pública espanyola ha perdut més d'un terç de la seva audiència en el mandat de Mariano Rajoy (des del desembre del 2011) i qualifica els nivells de quota de pantalla com a “crítics”. I la referència també s'ha perdut entre els professionals: TVE ha deixat d'exercir el mestratge, un prestigi que ni tan sols es relaciona amb programes pioners i planter de periodistes de renom, fa ja més de quaranta anys, com Informe Semanal (1973).
El balanç de gairebé cinc anys de govern del PP al capdavant de RTVE s'ha traduït, a més de l'enfonsament d'audiència, en una pèrdua de credibilitat, arran dels casos de manipulació i censura informativa denunciats per la redacció. A aquesta estocada mortal que suposa la pèrdua de reputació, els treballadors hi afegeixen la falta de finançament, la necessitat de rejovenir la plantilla i també la poca aposta per renovar els mitjans tècnics. “TV3 és la nostra a Catalunya; el problema de TVE és que no és la nostra enlloc de l'Estat”, explica Diego Martínez, representant del sindicat CCOO a RTVE, en relació a la nul·la connexió entre el públic i la cadena espanyola. Diego Martínez recorda la missió de servei públic de TVE –“informació, entreteniment i educació”– i com “el PP està aplicant el mateix sistema que amb la sanitat i l'educació”, traient els recursos i deixant d'invertir-hi. Per al representant sindical, se segueix el mateix patró que a Telemadrid i la valenciana Canal 9, fent un ús partidista i pro governamental dels serveis informatius. Diego Martínez recorda el tomb radical que ha fet TVE en set anys amb els informatius, la joia de la corona de tota televisió pública: “A l'època en què Fran Llorente dirigia els informatius de TVE, el 2009, el Telediario va ser reconegut com el millor informatiu del món” en els guardons internacionals TV News World. Els anys de Fran Llorente (2004-2012) al capdavant dels serveis informatius de TVE –el PSOE de Zapatero governava a la Moncloa (2004-2011)– es reivindiquen com els de màxima “pluralitat, independència, i lideratge” en la cadena espanyola. La manca de confiança entre l'audiència i la cadena es percep també amb les xifres de les jornades electorals en què els especials informatius no lideren la graella: en les últimes eleccions del 20 de juny, La Sexta va tornar a guanyar La 1 en el seguiment de la nit, un “fet gravíssim”, segons el sindicat CCOO.
El desembarcament de presentadors vinguts de Telemadrid i alineats ideològicament amb el PP és una de les denúncies constants de l'òrgan que representa els periodistes de Torrespaña , el consell d'informatius de TVE. Com a màxim exponent d'aquest control polític hi ha el nomenament com a nou director de RTVE, l'octubre del 2014, de José Antonio Sánchez, que ja havia ocupat el càrrec entre 2002 i 2004, en l'últim govern d'Aznar. Sánchez es vantava en una compareixença al Congrés, el juny del 2015, de votar el PP “i de continuar fent-ho” alhora que defensava la pluralitat a TVE. Sánchez havia dirigit també Telemadrid (2011-2014); en la seva etapa com a gestor es va programar un ERO que afectava el 70% de la plantilla.
L'últim cas d'aquest cavall de Troia indissimulat de professionals vinguts de Telemadrid és la contractació de Víctor Arribas com a nou director i presentador de La noche en 24h del Canal 24 Horas. Arribas era habitual d'aquesta tertúlia la temporada passada i les seves aportacions estaven marcades “per un important biaix partidista”, explica una nota del consell d'informatius. També recorden que quan Arribas era editor i presentador dels informatius de Telemadrid, la cadena va ser condemnada judicialment per “faltar a la veritat”. L'últim cop que el consell va demanar la dimissió del cap d'informatius, José Antonio Álvarez Gundín, va ser després que es censurés la gravació del ministre Fernández Díaz conspirant per “fabricar causes contra l'independentisme”.
Catalunya, en el punt de mira
Aquesta setmana, El debate de La 1 va entrevistar el president Carles Puigdemont, en un especial que es va emetre després del Telediario en horari de màxima audiència en emissió només per a Catalunya. Amb tot, és un fet noticiable tenint en compte que l'última entrevista a Artur Mas va ser el novembre del 2012, aleshores com a candidat de les eleccions catalanes, i inclosa a Los desayunos . TVE ha volgut invisibilitzar el procés independentista. Per una banda va minimitzar la multitudinària manifestació del 2012 de la Diada relegant-la a penúltima notícia del Telediario . Els anys següents n'ha fet cobertures de mínims, sense plans aeris per exemple, i amb un to marcadament esbiaixat com ara l'excés de veus unionistes en debats i reportatges. L'ofensiva s'ha traslladat també a RTVE a Catalunya . Fa un any, es va acomiadar Cristina Puig “per motius ideològics” ja que s'havia queixat de falta de pluralitat i també Xantal Llavina, que presentava el magazín de tarda de Ràdio 4, després de demanar-li continguts d'entreteniment i menys entrevistes polítiques. “No saben què fer amb RTVE a Catalunya. Políticament mai no s'ha donat una solució a Sant Cugat”, explica Diego Martínez, del sindicat CCOO.
Històricament el centre català de TVE ha estat un viver de programes que després s'han emès per a tot l'Estat. Va néixer el 1959, als estudis de Miramar, per posteriorment traslladar-se a Sant Cugat. I el 27 d'octubre del 1964, va néixer el circuit català amb l'emissió de La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra.
La dècada dels vuitanta, TVE a Catalunya va viure la seva última etapa gloriosa i des d'aleshores, tot i vindicar-se també com a tele dels catalans tot i la irrupció de TV3, el cert és que les últimes direccions del centre han apostat per convertir-lo en una “fàbrica per a tot l'Estat”. Des de Sant Cugat es produeix i emet el canal Teledeporte i Los Lunnis; esports i infantils són dues temàtiques heretades de l'especialització dels inicis. Les retallades de la programació en català són una denúncia sempiterna. L'última supressió ha estat la de L'informatiu vespre. Segons el sindicat CCOO, “és una marca, un senyal d'identitat del centre de producció de programes de TVE”. “Primer van deixar de fer l'edició del cap de setmana, després van reduir-ne la durada de dilluns a divendres i més tard el van camuflar dins Vespre a La 2. Des que Eladio Jareño, antic responsable del centre, va ser nomenat director de TVE, Sant Cugat estava sense responsable. Al maig es va nomenar Carlos González nou responsable. Fa una setmana s'han produït dos nomenaments més: Rafael Lara, cap d'informatius, i Marc Sala, subdirector de coordinació d'informatius i programes.
Giravolt, Plastic, Línea 900, El planeta imaginari, els programes d'entrevistes de Montserrat Roig o les comèdies de Joan Capri... De TVE a Sant Cugat n'han sortit programes transgressors i diferents. L'últim nou format és Cachitos de Hierro y Cromo que ha modernitzat una cadena per la qual els èxits en entreteniment sonen a ecos del passat.
Els últims anys ha sobresortit amb booms puntuals com el del concurs de cuina Masterchef o sèries com El Ministerio del Tiempo, la qual ha recuperat la millor tradició de ficció pròpia de la cadena espanyola. Però en la majoria dels casos, TVE sembla viure en el passat amb programes de zàping com Viaje al centro de la tele, però que atrapen l'espectador, precisament, per l'esquer d'un passat en blanc i negre o amb els colors saturats dels anys setanta. “En deu anys, TVE quedarà com un centre residual a Madrid”, expliquen des del sindicat CCOO. “S'està deixant morir, a poc a poc i sense fer rebombori”, conclouen.