Només 9 dels 16 canals de TDT emeten, a 50 dies de l'apagada analògica, al Camp i l'Ebre
L'Estat obre la porta a reestructurar les demarcacions digitals perquè el Camp de Tarragona esdevingui una zona única
La implantació de la TDT local a Tarragona continua mostrant gairebé els mateixos símptomes de la complexitat i la dificultat del procés a Catalunya, dividida en 21 demarcacions digitals que haurien de permetre posar en marxa, a partir de l'abril del 2010 –tercera i última fase de l'apagada analògica– un total de 92 programes –els antics canals analògics– de TDT, dels 96 que van sortir a concessió. Però la realitat actual, segons les dades del diagnòstic que el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) va presentar fa 15 dies al Parlament, és que només sis demarcacions, entre les quals hi ha Tarragona (Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà), tenen tots els programes concedits emetent en TDT. Cada demarcació té assignats quatre programes a través d'un múltiplex, un canal de freqüència radioelèctrica que permet agrupar un mínim de quatre programes digitals i altres serveis de digitalització de dades.
Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre (vegeu gràfic), al marge de Tarragona hi ha tres demarcacions més: Reus (Baix Camp i Priorat), Tortosa (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre) i Vilanova i la Geltrú (Baix Penedès), però dels dotze programes que aquestes poden oferir a l'espectador, només cinc es troben en emissió. I d'aquestes cinc, quatre són operadors privats que ja distribuïen televisió analògica i l'únic prestador públic que està emetent, ho fa en nom de Penedès Televisió però encara basat en el contingut de la televisió de Vilafranca i sense haver resolt la incorporació de la televisió municipal del Vendrell. Els concessionaris privats, per la seva banda, també tenen incògnites per resoldre. L'únic que té dues llicències en dues demarcacions diferents (Tarragona i Vilanova) és CAT 4 TV, de l'empresari Antoni Llorens, però encara ha de negociar amb l'Ajuntament de Cambrils, on actualment té previst concentrar tota la seva estructura de producció, un nou espai per situar-hi els estudis.
Consorcis encallats
Per la seva banda, la TDT local pública, l'«única que garanteix els continguts amb missió de servei públic» segons el CAC, és la que està topant amb més problemes a l'hora de generar consens entre els municipis que integren els consorcis que han de gestionar els programes. Segons el CAC, endegar un programa de TDT local pública «des de zero» ronda una inversió inicial d'un milió d'euros. Si bé TAC 12 –hi ha implicats els Ajuntaments de Tarragona, Valls, Salou, Vila-seca, Torredembarra, Montblanc, Constantí i Rodonyà– emet amb normalitat des de mitjan setembre, ni la televisió pública supramunicipal del Baix Camp i el Priorat (Cambrils, Riudoms, Mont-roig, Vandellòs, la Selva del Camp i Falset) ni encara menys la de les Terres de l'Ebre es troben en condicions de concretar els seus projectes a temps per explotar des del primer dia l'apagada analògica. En el cas de la demarcació de Reus, la televisió territorial tenia l'objectiu de fer confluir les televisions analògiques sortints de Cambrils, la Selva i Vandellòs i l'Hospitalet i, com que falta concretar acords més amplis, de moment hi ha oberta la drecera d'ajornar la programació conjunta i encomanar la sortida a escena a la televisió de Cambrils, la més potent. A l'hora de concretar el funcionament dels consorcis de gestió, el CAC, en la seva diagnosi, assenyala problemes de «falta de lideratge» dels municipis cridats a exercir-lo, com estaria passant a Tortosa, o per posar d'acord municipis amb un pes específic similar en el territori, definició que s'avindria més al cas del Baix Camp.
Tarragona, a ple rendiment
Al marge de la singularitat del cas ebrenc (pàgina 3), que inclou problemes de cobertura per l'orografia de la zona, l'únic múltiplex encès que funciona a ple rendiment és el de Tarragona. Al costat de TAC 12, els tres canals privats amb llicència ja fa gairebé un any i mig que emeten, després, això sí, que acordessin delegar a Abertis la gestió del senyal conjunt. Els costos del transport del senyal, sobre els quals no hi ha preus públics oficials, i l'obligatorietat d'un procés col·legiat ho compliquen tot en la majoria de casos. Un operador no es pot posar en marxa encara que vulgui si el múltiplex que comparteix amb els altres tres prestadors no està operatiu, cosa que, per exemple, està condicionant els projectes de TDT de dos de les tres empreses privades de les Terres de l'Ebre que van obtenir llicència el 2006. Com subratlla el CAC, «els prestadors no només han de preocupar-se de les seves finances, sinó de les dels seus competidors socis de múltiplex». Fins i tot els dubtes d'algun concessionari el pot dur a defugir el cost del transport del senyal que li correspon, per la qual cosa un altre prestador se n'haurà de fer càrrec si vol tenir el canal en funcionament. Probablement un dels factors que explica la posada en marxa a ple rendiment de Tarragona respon al fet que tres dels quatre operadors, els privats, ja emetien en analògic i volien arrencar aviat.
Però en general, de l'informe del CAC s'infereix que els comptes públics suportaran els fonaments de la TDT local, ja que la televisió local privada catalana depèn, en bona mesura, de les administracions locals, per subvencions o «prestacions de serveis en règim comercial ordinari». La crisi, que amenaça els consistoris i la falta d'anunciants, obre la porta als abusos de la televenda, però els prestadors estan obligats a emetre continguts originals, «relacionats amb l'àmbit territorial on s'ha obtingut la concessió», un mínim de quatre hores cada dia i trenta-dues a la setmana.
El repte de les privades
Ò.M.JSis dels 10 programes privats per a la demarcació ja emeten. I dels 10 previstos, Canal Català (Canal 21 Ebre i Tarragona) i CAT 4 (Tarragona i Vilanova) en concentren dos cadascun. Les privades, a més d'aprofitar continguts compartits, hauran de cercar el seu lloc. «Si totes les locals fem el mateix, no hi cabem», assenyalava el director de la privada Canal Reus, Quico Domènech.
La unitat televisiva del Camp de Tarragona
Ò.M.JEl representant de l'oficina estatal de transició a la TDT, Ignacio León, va admetre la setmana passada a El Punt que, una vegada s'executi la segona fase de l'apagada analògica, que afecta tota la demarcació de Tarragona, s'estudiarà la possibilitat –juntament amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat– d'unificar les demarcacions digitals de Tarragona i Reus. Això implicaria que el consorci que actualment ha fet possible TAC 12 incorporés els ajuntaments del consorci del Baix Camp i Priorat. La divisió feta per l'Estat espanyol, amb un esperit localista, trenca la unitat geogràfica i en el futur política que representa el Camp i no té en compte que, de fet, encara que no toquin res, ja es produirà un encavalcament entre les dues demarcacions establertes. El Tarragonès i l'Alt Camp rebran el senyal de la Mussara, centre emissor situat al Baix Camp i, per tant,a tota l'àrea central del Camp de Tarragona es veuran les televisions locals de les dues regions digitals: Tarragona i Reus. El director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació, Adam Manyé, no hi veu «cap impediment» perquè acabi funcionant un consorci de municipis de tot el Camp per donar cobertura a una única televisió pública. El Baix Penedès en queda al marge, en aquest cas en consonància amb la reivindicació del Penedès històric com a vegueria. D'altra banda, el govern català ha finançat un desplegament tècnic que permeti que la TDT local arribi més enllà dels 240 municipis planificats en el Plan Técnico Nacional (PTN) de desplegament i en bona mesura integrats en els 33 consorcis constituïts. La TDT ha d'arribar a tots els municipis de més de 50 habitants.
Cambrils, 8 de desembre
Ò.M.JLa televisió pública del Baix Camp i el Priorat no arrancarà com déu mana el gener del 2010, amb l'apagada analògica. Les negociacions entre els municipis consorciats per impulsar una televisió conjunta no haurien fructificat prou, tot i que fa un any que es va constituir el consorci, i sembla que serà la televisió de Cambrils la que a partir del 8 de desembre emetrà en TDT, donant continuïtat als seus continguts actuals en analògic però sota el paraigua de la televisió digital pública de tota la demarcació de Reus. Així ho va confirmar el director de Radiotelevisió de Cambrils, Josep Maria Pagès, que ho argumenta per «poder donar sortida a la televisió que té més potència de producció». Les altres dues implicades, Vandellòs i la Selva, hauran d'esperar un acord per trobar el seu lloc en el desplegament de la TDT.
El retard del Vendrell
Ò.M.JEl Baix Penedès s'agrupa amb l'Alt Penedès i el Garraf. La municipal Televisió del Vendrell no va obtenir una llicència pròpia i havia d'arribar a un acord amb la de Vilafranca. El cas és que, a hores d'ara, aquesta entesa encara no és oficial, si bé el gerent de Televisió del Vendrell, Josep Viñas, assegura que «l'acord és total» i només falta buscar la fórmula d'incorporar el Vendrell al consorci de la televisió pública Penedès TV sense canviar-ne els estatuts. La moció de censura a Vilafranca va dilatar encara més les negociacions i, ara com ara, la televisió de la capital de l'Alt Penedès ocupa exclusivament l'espai del programa Penedès TV, en un cas homologable a la solució cambrilenca per a la televisió del Baix Camp. El PSC del Vendrell ja n'ha denunciat el retard i demana explicacions al govern de CiU.
Reus, sense data
Ò.M.JLa demarcació digital de Reus és un cas únic d'heterogeneïtat a Catalunya perquè hi ha activat un múltiplex que inclou com a operadors un ajuntament, un consorci municipal i dos privats. En el cas de l'Ajuntament de Reus, és un dels quatre programes catalans atorgats en llicència a un sol consistori. Però el cas és que el canal municipal de TDT de Reus va per llarg. Ni emet ni emetrà coincidint amb l'apagada analògica i fonts municipals continuen vinculant la seva posada en marxa a l'acabament de l'edifici del Tecnoparc, que al seu torn contindrà la seu del centre de producció audiovisual. L'Ajuntament vol activar una programació que potenciï «els punts forts de la ciutat», en el marc d'un projecte complementari del de la privada Canal Reus, amb qui manté un conveni que es renova cada any.
