mitjans de comunicació
programació
Nostàlgia didàctica
Des de cuplets fins al ‘soul’, la tria eclèctica d’aquesta temporada
U n programa d’arxiu és la referència musical de la televisió actual. I la nostàlgia el fa encara més modern en la graella de TVE; en aquest refugi que és el diumenge a les 21.30 h a La 2. Fa anys que els programes musicals clàssics d’actualitat amb virtut formativa han desaparegut de les teles. Només la ràdio es manté com el mitjà audiovisual amb voluntat prescriptora.
Cachitos de hierro y cromo compleix cinc temporades i els seus responsables en destaquen que és la selecció més eclèctica amb una tria musical que va del camp al punk, del rock al glam, del soul al pop dels anys vuitanta i de la chanson francesa a l’imperi del brit pop. El valor afegit d’un programa d’arxiu com és Cachitos és el muntatge i el guió, que fan que cada capítol sigui diferent. Hi ha nostàlgia didàctica, però també un programa de televisió per destensar a partir de la música, d’entreteniment. El programa, que es produeix des dels estudis de TVE a Sant Cugat del Vallès, manté també el vincle amb l’emissora musical de la corporació pública espanyola, Radio 3, a través de la presentadora de l’espai, Virginia Díaz.
Diversitat lingüística
D’aquesta cinquena temporada, els responsables del programa en destaquen dos capítols que aborden els tòpics espanyols. Amb el títol Spain is different, asseguren que “sense prejudicis i amb molta estima” intentaran respondre, a través de les respostes de les cançons, els tòpics sobre la identitat i la imatge que es dona a la resta del món. Amb l’objectiu d’aprofundir, a la manera humorística de Cachitos, al retrat lingüístic de l’Estat espanyol, s’ha preparat el capítol Cachiños de ferro eta kromoak, en què s’ha fet una recerca en l’arxiu de TVE, des dels anys seixanta fins a l’actualitat, d’actuacions musicals en català, gallec, basc, bable.
Música i política
El programa va dedicar, en la seva edició del novembre del 2014, un especial a les bandes sonores de les revolucions i del moviment de protesta. A Politics , es va recordar que La Macarena va posar música a la campanya electoral de Bill Clinton als Estats Units; també hi va sonar Billy Bragg, Pete Seeger, fins María Ostiz i el seu Pueblo es (1978) o Al vent de Raimon (1977), L’estaca (1970) de Lluís Llach o el Canto a la libertad (1987) de José Antonio Labordeta. L’edició d’avui, està centrada en els duets i en les parelles musicals.