Els nous romàntics

Fa temps que la comèdia romàntica ha deixat d’existir en els cànons clàssics del patró que en el seu moment va imposar, farà ara vint anys, Bridget Jones. Les últimes estrenes posen de manifest clarament aquest tomb –en certa manera, una reinvenció del gènere, amb un humor quotidià i vivencial– i aposten per un ventall de relacions complexes, fins i tot tòxiques i addictives. Són comèdies en què, més que l’amor, ens venen a explicar que la vida és això. I també s’ha obert la perspectiva. És a dir, el punt de vista femení ha deixat de ser el predominant. I igual que en la ficció actual, en sèries policials, per exemple, el que era tradicionalment el món de les dones s’ha eixamplat en un món coral sense gènere determinat.

L’última sèrie que s’alinea en aquesta tendència és Easy , a Netflix. Situada a Chicago, esdevé el centre urbà, el paisatge, on es teixeixen diferents relacions personals entre els protagonistes; Cites? La sèrie fa un pas més en l’estrictament amorós i, en certa manera, vol ser com un Black Mirror sobre el complex univers de les relacions íntimes. I ho fa amb una mirada irònica de la denominada cultura hipster. Els seus protagonistes pertanyen a una determinada classe social i en situació de crisi, de canvi, en conflicte; talment sortits d’una pel·lícula de Woody Allen: des d’actrius amb projecció professional i relació a distància a dibuixants de novel·la gràfica amb discussió intel·lectual amb una artista de la nova cultura voayeur d’Instagram.