Retrat d’un món injust i decadent
TV3 estrena aquesta nit ‘Vida privada’, una minisèrie dirigida per Sílvia Munt que adapta l’obra de Sagarra
“La novel·la fa una dissecció de l’ànima humana i d’una classe molt privilegiada”, diu Sílvia Munt
Sílvia Munt es declara “admiradora” de la novel·la de Josep Maria de Sagarra Vida privada, publicada el 1932: “És una de les obres més importants de la nostra literatura del segle XX, que fa una dissecció de l’ànima humana i d’una classe molt privilegiada de la nostra societat en un moment històric.” Després de parlar de les víctimes dels desnonaments al documental La Granja del Pas, l’actriu i directora agafa l’ascensor social i fa un salt enrere en el temps per retratar els Lloberola, una família catalana noble i decadent, en uns anys convulsos: la dictadura de Primo de Rivera, l’Exposició del 1929, la Segona República...
Vida privada s’estrena a TV3 en format de minisèrie de dos capítols, que s’emeten a les 21.55 h aquesta nit i el proper dilluns, 14 de maig. Pablo Derqui, Francesc Garrido, Aida Folch, Pedro Casablanc, Maria Molins, Pep Cruz i Diana Gómez interpreten els personatges principals.
Resistència als canvis
“És la història de la família dels Lloberola enmig dels grans canvis que s’havien de produir en la societat de manera irremeiable –explica Sílvia Munt en una entrevista a aquest diari–. S’estava gestant una revolució pel que fa a les llibertats, la igualtat social, la política, la dona... Sagarra ho explica a través d’una família que és totalment impermeable a tots aquests canvis, acostumada a ser només un paràsit de la societat.” Per Sílvia Munt, l’obra de Sagarra també “descriu la mentalitat de la immensa majoria dels homes de l’època, amb un masclisme, una manera d’entendre la vida, molt arrelats en la societat; moltes dones tenien clar que els seus marits tenien amants, i havien de viure sota aquesta tirania”.
Per la realitzadora, l’obra de Sagarra “és un mirall de l’actualitat”. “Potser ara no estaríem parlant de la noblesa, sinó d’una casta econòmica que ho controla tot i està per sobre del bé i del mal, i segueix sent igualment impertinent en la seva amoralitat.” Les desigualtats han augmentat: “Va passar la crisi i vam dir que s’havia de controlar aquest capitalisme desaforat, però no s’ha controlat res. Continuem igual.”
Autocrítica
Sílvia Munt creu que la novel·la ens ajuda a fer autocrítica: “Està bé conèixer el que ha passat a casa nostra, saber que som tan imperfectes com el que més i que no n’aprenem prou. Aquesta novel·la dona la clau que si no hi ha una preocupació pel benestar públic arrelada a la gent que té poder, això no canviarà mai.” La directora cita els cineastes nòrdics com a referents, sobretot Ingmar Bergman: “Són els qui descriuen millor l’ànima humana”.Ja fa vint anys que prioritza la direcció a la interpretació. “Amb el temps aprens on et pots moure amb més plaer i llibertat, perquè pots escollir què fas i de quina manera, i des del 1999, que vaig fer el meu primer curt, m’he tirat cap a aquesta banda. La interpretació s’ha quedat pel camí.”