Història d’una il·lusió
TV3 estrena aquesta nit ‘La gran il·lusió’, una docusèrie dirigida per Esteve Riambau i Àlex Gorina que fa un repàs en imatges de la història del cinema català
“Un cinema sense història és com un país sense cinema. No té identitat”, afirma Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya. TV3 posa remei, en part, a aquest dèficit amb l’estrena, aquesta nit en hora punta després del TN Vespre, de la docusèrie La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català, codirigida pel mateix Esteve Riambau i el crític i periodista de cinema Àlex Gorina. Produïda per Televisió de Catalunya i l’ICEC-Filmoteca de Catalunya, explica per primera vegada aquesta història de forma cronològica i en llenguatge audiovisual.
De moment, la docusèrie, realitzada per Mai Balaguer, té enllestits set capítols, que s’emetran cada dilluns i que expliquen la història del cinema a Catalunya des de l’any 1896 fins al 1950. La segona part de la producció continuarà la història fins a l’actualitat.
L’origen del projecte va ser la “inquietud personal” d’un Àlex Gorina que trobava a faltar l’existència “d’un relat fet des de l’audiovisual” sobre la història del cinema a Catalunya. “La majoria de gent del món del cinema amb qui parlava ignorava aquesta història. Per tant, el país la ignorava, i s’hi havia de posar remei”, va explicar el crític a l’agència ACN.
Història en imatges
Àlex Gorina creu que calia “una primera aproximació general que posés ordre i que descobrís els moments essencials d’aquesta història i d’aquest patrimoni, per primera vegada, a través d’imatges vives i no de teoria escrita”. De la mà de TV3, el crític de cinema va trobar en la Filmoteca de Catalunya, i en el seu director Esteve Riambau, els aliats necessari per engegar aquesta producció.
Esteve Riambau considera que el que hi ha és “més un problema de difusió que de recerca”, i apunta, en el dossier de premsa de La gran il·lusió, que “els darrers anys, certament, hi ha hagut nombroses aportacions sobre el cinema català fetes des del rigor acadèmic, però sempre sobre períodes o personatges concrets”. “No hi havia, en canvi, una visió actualitzada de conjunt com la que ara aporta aquesta docusèrie”, hi afegeix.
Cinema supervivent
L’audiovisual és per a un públic ampli i s’ha buscat que sigui “amè, entenedor i que enganxi”, sense renunciar al rigor històric. “El que no hi trobaran els espectadors és un bust parlant. És el mateix cinema que parla per si mateix”, diu Àlex Gorina. La veu de Francesc Orella guiarà els espectadors a través d’aquesta història.