Guardó més que merescut

Fa uns dies, en la festa anual de Ràdio Cubelles, es concedia el guardó Micròfon d'Or a Ramon Farré, periodista que va estar vinculat a l'emissora a l'inici. Ràdio Cubelles va ser la primera ràdio municipal del Garraf. Els ajuntaments democràtics van optar per dotar-se de mitjans de comunicació que, de manera voluntariosa, van néixer i créixer a empentes i rodolons, i encara trobaríem alguns casos en què treballen amb una sabata i una espardenya, tot i que la majoria han assolit nivells de professionalitat notables.

Ramon Farré forma part d'un col·lectiu d'excel·lents periodistes vilanovins que, juntament amb Francesc Escribano, Xavier Capdevila o Joan Carles Lluch, o escriptors com ara Bienve Moya, Oriol Pi de Cabanyes o Eugeni Molero, van formar part de la redacció fundacional del Setmanari de Vilanova. Els periodistes van fer allà les seves primeres feines i es van foguejar en uns moments d'efervescència informativa, de la reconstrucció d'un país, de generació de complicitat entre molts sectors de la societat per recuperar les llibertats i la democràcia, que encara era una fita a assolir en aquells anys immediatament posteriors a la mort del dictador. Possiblement aquella experiència, breu però intensa, els va servir per començar a desempallegar-se de la timidesa de qui comença, i també per rebre les primeres patacades que els periodistes potser han de rebre per saber-se situar.

Ramon Farré treballa a TV3 des de fa 25 anys. Ara forma part de l'equip del TN comarques, seguint amb el periodisme de proximitat, d'arrelament al territori, que sempre l'ha caracteritzat. Cercant la notícia més propera, a quotidianitat, que si no fos per aquests programes no tindrien mai audiència. La trajectòria de Ramon Farré, però, és molt més llarga i sempre vinculada al periodisme de proximitat: va ser director del Regió 3, una interessant experiència d'El Periódico de fer edicions descentralitzades; també va treballar en altres diaris, com ara Mundo Diario, El Periódico de Catalunya i Diari de Barcelona. Ramon Farré té una trajectòria sense estridències però amb una constància, fermesa i rigor més que notables. Aquestes virtuts crec que han acompanyat la seva carrera. El guardó ve d'una ràdio municipal, un mitjà de comunicació modest, i un guardó modest, per a un periodista modest, en el sentit de no haver tingut l'ambició desmesurada de les vedets, però un periodista autèntic; amb el sarró en bandolera, buscant la informació, digerint-la i traspassant-la als lectors i oients. Aquesta modèstia de les grans i bones persones, la dels que han defugit l'estèril protagonisme per ser una baula més, cabdal, imprescindible, necessària, important, sòlida i sense estridències en la cadena de la informació.

Els que ja tenim una determinada edat i hem conreat una certa memòria històrica assimilarem sempre el nom de Ramon Farré a la batalla contra la central tèrmica. Des de les planes del Setmanari de Vilanova i d'altres publicacions Farré va denunciar les continuades situacions d'engany que van portar a instal·lar una central tèrmica a Cubelles, on s'havia dit que uns empresaris monegascos pretenien fer una urbanització de luxe. Es va enfrontar des de la feblesa, no d'arguments, però sí de possibilitats i mitjans, a un entrellat d'interessos de constructors, empresaris amb poca dignitat i administracions que miraven cap a una altra banda. Cal, però, deixar constància que vam descobrir un periodista agosarat, rigorós, que anava a investigar fets i raons, hipòtesis i realitats; en definitiva, algú que portava el cuc de la informació a dins. Més tard aquest treball sobre la tèrmica, juntament amb algunes aportacions meves, es va incloure en el llibre Malgrat tot avançàvem, que segurament avui no escriuríem o ho faríem d'una altra manera. Aquest llibre, però, em va suposar fer un treball d'equip amb el Ramon. Va ser un plaer.

Avui celebrem el seu guardó com un reconeixement a una trajectòria d'honestedat professional i això crec que és el que l'ha definit sempre. Valent, honest i rigorós. Felicitats, Ramon. Felicitats, Ràdio Cubelles.