‘Patria’, el conflicte basc en dues famílies veïnes

Un balanç de 864 morts en 43 anys dona una idea del conflicte basc, que Fernando Aramburu va retratar a la novel·la Patria des de la perspectiva de dues famílies d’un poble que passen de l’amistat a ser irreconciliables. L’enorme èxit del llibre ha propiciat l’adaptació en una sèrie d’HBO de vuit episodis d’una hora que arriba avui a la plataforma. Aitor Gabilondo (Sant Sebastià, 1972), guionista i productor amb una llarga trajectòria televisiva, és el creador d’aquesta sèrie que toca uns temes encara molt sensibles a la societat basca.

Patria es va presentar fa pocs dies al Festival de Sant Sebastià. Aitor Gabilondo va explicar en una roda de premsa que és una sèrie de televisió “que llança preguntes, no respostes”. “Després de tres anys de treballar-hi, encara tinc moltes preguntes. L’important és poder parlar, no tenir raó.”

Patria arrenca, com el llibre, l’octubre del 2011, el dia que ETA anuncia que deixa les armes. Bittori (Elena Irureta) va a la tomba del seu marit, mort a trets davant de casa seva anys enrere, i li dona la notícia. La sèrie narra en flashbacks la història de la seva família i la d’una altra del seu poble, que té un dels fills que és militant de grups abertzales.

Que el conflicte basc encara és un tema sensible al País Basc es notava per les preguntes i respostes plantejades en la roda de premsa. “És una història de ficció que recorda situacions reals, però és ficció –va dir Aitor Gabilondo–. Si obre debats, si genera opinions i controvèrsia, em sembla que ja és molt per a una sèrie de televisió, i penso que això sempre és sa.” I hi va afegir: “Tant de bo ajudi a fer que hi hagi més reconciliació. Jo em dedico a explicar històries i penso des de sempre que explicar històries els uns als altres és guaridor, ens obliga d’alguna manera a veure les coses des d’un altre lloc, i això és bo, es trenquen fronteres i prejudicis.” Gabilondo creu que “no hi ha amnèsia, hi ha dolor a la societat basca, és difícil enfrontar-se a tot això”. “Hem passat molts anys de dificultats per parlar-ne, hi havia un pacte de convivència en quadrilles, família i feines per no tocar certs temes. Ara es pot començar a parlar i matisar. Això és el que em sembla interessant.”