De Vilablareix al món

“Som i serem la ràdio cultural dels Països Catalans”, es podia llegir fa pocs dies en una piulada de Ràdio Vilablareix, quan l’emissora estava a punt d’assolir els 18.000 seguidors a Twitter: una xifra que multiplica per sis els 3.000 habitants censats en aquesta localitat del Gironès i que la converteix en la ràdio local catalana amb més seguidors en aquesta xarxa. També l’ona expansiva d’aquesta emissora municipal arriba molt més enllà dels límits del municipi: a través de l’FM (107.5), a tota l’àrea metropolitana de Girona i, per internet, a tot el món, com ho constaten els missatges i postals que reben de catalans repartits pels cinc continents que l’escolten, en bona part pel fet de ser l’única emissora del país que programa només música en català. L’altre gran actiu de l’emissora són les seves entrevistes en profunditat, una cada dia de dilluns a divendres, a molts músics i grups dels Països Catalans, però també a personatges d’altres àmbits de la cultura i també de diferents sectors socials com ara el sanitari.

El responsable d’aquest èxit és, en bona part, Didac Romagós i Pagès –el Didac, sense accent gràfic, com si fos agut; coses de família–, nascut a Vilablareix fa 34 anys, que durant prop d’una dècada ha estat el coordinador i l’ànima de l’emissora. En Didac va començar a fer ràdio amb només 15 anys, quan Vilablareix era una de les seus de la cadena La Radioactivitat. “A part de fer un programa nocturn, jo m’hi passava moltes hores, a l’emissora, i, quan l’etapa de La Radioactivitat es va acabar, des de l’Ajuntament em van proposar que presentés un projecte per tirar endavant una emissora municipal. Vaig començar a escoltar ràdios locals del nostre entorn i vaig veure que hi predominava la música internacional, així que vaig proposar que nosaltres només programaríem música en català, això sí, de tots els Països Catalans, i a l’equip de govern municipal, d’ERC, li va semblar molt bé la idea”, explica Romagós, que va estudiar publicitat i relacions públiques a Girona, perquè no l’atreia gens la idea d’haver d’anar a Barcelona a estudiar periodisme. “A més, tenir el títol o el carnet de periodista és accessori. Per a mi, el periodisme és sobretot picar pedra i tenir molta curiositat”, diu, i ell compleix amb les dues condicions.

També té una altra qualitat: “Soc molt insistent. Al principi, quan trucava a les discogràfiques perquè m’enviessin les seves novetats, gairebé els havia de lletrejar la paraula Vilablareix, però jo no parava fins que confiaven en el nostre projecte. Ara són ells els que contacten amb nosaltres per proposar-nos entrevistes”, explica Romagós, que emet cada migdia una entrevista conduïda per ell mateix, de dilluns a divendres. L’entrevista és un dels espais més destacats de la programació: “Jo anava als concerts i em presentava als grups. Els demanava que vinguessin a la ràdio per entrevistar-los, i si em deien que havia de ser per telèfon, els contestava que no, que vinguessin a l’estudi. Perquè les nostres entrevistes són com converses de bar: llargues, reposades i tranquil·les. Són entrevistes de tres quarts d’hora en què no parlem estrictament de l’actualitat, sinó d’aspectes més personals i atemporals. I sempre hem tingut una cura especial dels grups emergents. Per exemple, Txarango van fer a Ràdio Vilablareix una de les seves primeres entrevistes, quan començaven.” És una emissora sense publicitat, però, com diu en Didac, “la ràdio ja és la millor publicitat per a Vilablareix”.