Gràcies

He hagut de baixar-me l’informe de vida laboral del ministeri (quina llàstima que aquestes coses sempre són als ministeris, no pas a les conselleries) per recordar quan vaig començar a formar part d’El Punt (en aquells moments, Punt Diari). Hi vaig començar a treballar (de fet, a cotitzar, perquè ja hi treballava a tant la peça des de feia un temps com a corresponsal de Cassà de la Selva) el 14 de desembre del 1987. Fa més de 34 anys. Dic això perquè, tot i que a mi m’ha semblat un instant, com la vida mateixa, puguin fer-se una idea de com de complicada ha estat la decisió de deixar la direcció d’un diari que tan bé m’ha tractat. Si aquests propers dies el Parlament de Catalunya em fa confiança perquè formi part del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i el presideixi, aquest haurà estat el meu darrer article.

Entre L’Apunt que feia a El Punt i l’espai La 3 de l’Avui i d’El Punt Avui, he calculat que els articles d’opinió que he signat al llarg d’aquests anys han estat més de 4.000. I en deuen ser molts milers més, moltíssims més, si hi afegeixo, és clar, les informacions, les entrevistes i els reportatges que hi he publicat. He tingut l’oportunitat de fer-hi de corresponsal, de cap de política, de director de Presència, de director de l’edició de Girona d’El Punt, de l’Avui, d’El Punt Avui i, és clar, d’El Punt Avui TV. Com volen que em sigui fàcil? Aquests darrers dies he tingut l’oportunitat –malgrat el coi de pandèmia– de parlar amb molts dels meus companys i d’agrair-los a tots aquest temps de feina compartida. Ben pensat, però, hi ha un element fonamental, imprescindible, sense el qual aquest diari que m’ha vist créixer professionalment no existiria. I són vostès, els lectors i lectores. Són una constant. Al diari es treballa per a vostès. I això em sembla que no ho hem oblidat mai. Per això volia que aquest darrer article anés dirigit a vostès. Per donar-los les gràcies. A l’empresa, a la propietat, als companys i amics, als que hi són i als que hi eren, ja els ho he dit i els ho repeteixo. Però avui els volia dir gràcies a vostès. Per la fidelitat. Per la confiança. Per haver-nos entès. Per haver-nos acompanyat. Per haver-nos agraït els encerts i haver-nos perdonat els errors. Pels correus i trucades amables que he rebut aquests darrers dies, però també pels consells, els suggeriments i les crítiques de tots aquests anys. I per tantes i tantes altres coses. Gràcies de tot cor. Si les previsions es compleixen –ja saben vostès com és això de la política–, aquest serà el meu darrer article. Si més no, durant un temps. Per això, estimats lectors i lectores, avui que m’acomiado donant-los les gràcies un cop més, només em permeto demanar-los una cosa: que hi continuïn sent. És el que jo faré a partir d’ara.