Un reportatge de debò a «Diario de...»

Diario de... ens ha acostumat a reportatges matussers que no només voregen el sensacionalisme sinó que són com puzles mal fets. Hi encaixen peces diverses, que sovint no tenen gaire a veure entre si, quatre dades interessades, molta càmera oculta i Mercedes Milá erigint-se en la denunciadora de tots els mals de la societat. Prostitució, drogues, pederàstia, terrorisme, neonazis i temes per l'estil són habituals en l'espai. I així han fet cinc anys. Dimecres, però, van fer un reportatge de debò. L'espai va seguir des del principi el cas d'una nena espanyola segrestada pel seu pare iraquià fa dos anys i mig. De fet, el cas ja havia sortit en anteriors entregues, com una història més dels puzles. Ara, però, en l'alliberament, va tenir tot un treball propi. Retratava sobretot les dues setmanes que va passar la mare a l'Iraq aquest març negociant amb autoritats judicials i familiars de la seva exparella. Un dels membres de Diario de... ho va seguir tot des de primera línia. I no era Milà, que va aparèixer com a estrella a Barajas i després va acaparar l'entrevista a la nena, ja a casa. Reivindiquem el paper de Javier Preciado i sobretot aplaudim que l'agilitat en l'emissió del reportatge no va afectar-ne la rigorositat. I sí, parlem de Diario de...