Cavalls, egües, mulats i rucs, a l’Agenda del Pagès 2023
Dissabte vinent, dia 10, es posa a la venda una nova edició de la popular agenda
El bestiar de peu rodó i les races autòctones dels Països Catalans, protagonistes del monogràfic d’enguany
El Punt Avui posa a la venda a partir de dissabte vinent, dia 10 de desembre, una nova edició de l’ Agenda del Pagès , que es podrà comprar a les llibreries i els quioscos per 4,95 euros fins al dia 22 de gener. Però també hi ha la possibilitat d’adquirir deu agendes o més a preu reduït, i per a això cal contactar amb el servei d’atenció al client d’El Punt Avui trucant al 972 18 64 80.
L’Agenda del Pagès és un producte pensat com una agenda setmanal amb tots els consells per a la gent que treballa a pagès però també per als aficionats a l’horticultura i la jardineria. Aquesta publicació arriba als trenta-vuit anys d’existència fidel als seus orígens, com a eina útil i pràctica per a tothom.
Editada pel Grup Hermes, està codirigida per Anna Roca i Josep Guix, que disposen d’un grup de col·laboradors repartits per tot el territori.
L’edició del 2023 té 192 pàgines, distribuïdes en tres grans blocs. En el primer hi ha l’agenda de l’any amb les dites populars, el calendari agrari i fiscal, les feines als camps i als horts, l’arboricultura, la jardineria, la ramaderia, l’aviram, l’apicultura, la maquinària i les fires, setmana a setmana i mes a mes. El segon apartat inclou un directori d’adreces, taules de preus, diagrames climàtics, els mercats tradicionals i ecològics als pobles de Catalunya i les festes tradicionals. I finalment hi ha el tercer bloc, el monogràfic, dedicat aquest any al bestiar equí (cavalls, egües, mulats, ases i rucs).
Les il·lustracions que acompanyen el monogràfic i l’agenda són de Tavi Algueró i el dibuix de la portada és de Josep Duixans. De la maquetació se n’han encarregat Núria Rudilla i Lluís Romero. La coordinació l’ha fet Miquel Riera.
Monogràfic
Pel que fa al monogràfic, Anna Roca i Pitu Guix destaquen en l’escrit de presentació de l’agenda d’enguany que “es tracta d’un sector que, amb creativitat i molta constància, ha sabut trencar les dinàmiques negatives fins a aconseguir que, en els darrers anys, el preu de la carn augmentés més d’un vint per cent”.
“Els ramaders del bestiar de peu rodó fa anys que estan organitzats. A Catalunya han registrat la raça de cavall pirinenc català, han preparat concursos morfològics per mostrar les millores de la raça, han recuperat esdeveniments firals per tal de promocionar la raça i la seva carn, han desplegat campanyes de promoció de la carn de poltre, han requerit a les administracions competents que la carn de poltre fos present en els menús escolars, en els geriàtrics, en els hospitals, i sobretot han creat consciència en l’opinió pública que aquest bestiar és imprescindible per mantenir l’ecosistema dels prats de muntanya i extremament necessaris per conservar el paisatge de muntanya”, afirmen Roca i Guix al pròleg.
Del cavall pirinenc català al perxeró valencià
La primera part del monogràfic fa un repàs de la història dels èquids i la seva domesticació per part dels humans en l’antiguitat, i explica les característiques d’aquest grup d’animals, sempre molt ben considerats pels homes. Així, es parla de la seva alimentació, el dentat, el pelatge, el comportament i els productes que se’n deriven, com la carn, la llet o la pell. També es detallen les explotacions ramaderes que hi ha a Catalunya, amb dades sobre producció i comercialització de carn. Finalment, es relacionen les fires de mulats que se celebren arreu del país, algunes de molt populars.
En el monogràfic es dedica una atenció especial a les races considerades autòctones dels Països Catalans, com el cavall pirinenc català, el guarà o ase català, el cavall de Menorca, el cavall de Mallorca (a la il·lustració), l’ase balear o el perxeró del País Valencià, i s’expliquen diferents projectes singulars i associacions que es dediquen a la seva protecció, conservació i producció.
En la segona part del monogràfic, els autors entren encara més a fons en les característiques de cadascuna d’aquestes races autòctones i presenten les experiències d’alguns criadors d’arreu dels Països Catalans, com ara Joan Moret de Llanars, Marisa Buxeda de Molló, Xavi Formentí de Bolvir de Cerdanya, Salvador Farré de Llesp, Xavi Ros d’Isil, Francesc Xavier Segura d’Esporles, Antoni Mas de Maria de la Salut, Toni Marquès de Ferreries, Joan Gassó d’Olvan i Enrique Platero d’Utiel.
Anna Roca i Pitu Guix remarquen la significació de les fires de bestiar de peu rodó que se celebren arreu del territori català que fan valer el patrimoni genètic i cultural d’algunes races en perill d’extinció.