“La sardana no està a cures intensives, però gairebé”

En les ballades per ensenyar sardanes a la mainada, hi coincidia amb en Lluís Amat, veí de Quart, i quan es va muntar Ràdio Quart li van oferir fer aquest programa. Com que només tenia mitja dotzena de discos de sardanes i sabia que jo en tenia força més, em va demanar col·laborar-hi. Quan havíem fet tres o quatre programes, ens pensàvem que ens dirien que no calia que hi tornéssim perquè allò no anava ni amb rodes. Però vam tirar el programa endavant i, quan ell va plegar perquè s’havia fet gran, vaig continuar jo tot sol.

Vaig tocar la tenora com a substitut en diverses cobles, inclosa la Principal de Girona. Havia estudiat solfeig amb en Josep Baró, un músic molt estimat a Girona i bellíssima persona. Em vaig examinar al Liceu amb bones notes i m’hi vaig dedicar fins que vaig fer la mili, però després a casa em deien que no era un bon ofici i el meu pare es va gastar el que no tenia per muntar-me un negoci. Jo no el volia decebre i el vaig creure, però sempre vaig trobar a faltar la feina de músic.

Exacte, hi he estat en contacte i m’ha permès conèixer molta gent i assistir a moltes trobades, ballades i concursos. Ara, amb internet, tinc oients arreu. Fins i tot als Estats Units, on el fill d’un català que va marxar per la Guerra Civil m’envia correus electrònics per demanar-me que li posi alguna sardana. Tinc oients a Mataró, Sabadell i Tarragona i, quan reviso l’historial d’internet, comprovo que cada dia s’escolta el programa.

És bo tirant a dolent. No està a cures intensives, però gairebé. Fins que els mitjans de comunicació no us hi impliqueu una mica, no hi ha gaire res a fer. No hi ha bona informació sobre el món de la sardana, i això és un problema gros. Mira els castellers. Fa trenta anys ningú els coneixia, però va entrar el tripartit amb en Carod-Rovira i es van escampar.

Quan era petit el meu pare ja em deia que les sardanes només les ballaven els vells. El jovent troba aquest ball monòton i prefereix anar a la discoteca. Estic segur que si les sardanes es ballessin amb poca llum i un cubata a la mà, hi aniria molt jovent.

Això ha anat molt bé, perquè hi ha joves que s’hi han engrescat. Potser no saben ballar sardanes, però val més això que res. L’he sentida tocar per cobles en audicions. Tot el que sigui atraure els joves es veurà bé, sempre que no es canviïn gaire les estructures generals.

S’han fet canvis, com ara tocar les sardanes en set tirades, perquè així són més curtes i el ballador no es cansa tant. Va sortir la Sardanova, de Santi Arisa, i la Transardània, però van durar dos dies. Ara es ballen sardanes de punts lliures i això ha suposat una bona empenta, tot i que s’ha de ballar en una colla formada que s’entrena i prepara una coreografia.