«OT»: càstings comprimits i eterns

Els càstings d'Operación triunfo abans de l'estrena del xou ja són un clàssic televisiu. Formen part del format. Aquest any, però, s'ha trencat un xic l'esquema i en comptes dels resums habituals –a la sobretaula o després de l'informatiu del vespre–, s'ha decidit emetre'ls comprimits tipus marató a l'horari estel·lar. Gran error: es fa llarg i alhora no hi cap res. Dimarts ens en van endossar dues hores seguides i hi van encabir els càstings de totes les ciutats: lògicament no hi vam veure ni un 1% dels més de set mil aspirants que s'hi van presentar; només ens van ensenyar els que van passar o gairebé. De fet, els vídeos de la primera fase van ser curts i bàsicament de freakies. Gairebé tot ja era de la segona, després de la gran escabetxada inicial. També es van desaprofitar els extriunfitos que van perdre un dia fent de reporters a les cues i després van sortir dos segons. A més, ho van presentar com si fossin connexions simultànies i la trampa es veia massa. Pel que fa al resultat, als 25 seleccionats per al càsting final (que s'emetrà diumenge), tan sols dir que són els mateixos perfils de sempre. La incògnita de la primera gala no serà qui entra a l'acadèmia (que ja se sap que tornarà a dirigir Àngel Llàcer) sinó si Risto continua. Ja és trist.