La setena de ‘24': al·leluia!

Els espectadors catalans (i espanyols) que no tinguin el privilegi de tenir canals de pagament poden, finalment, veure a televisió la setena temporada de 24. Bé, sempre que on visquin hi arribi la cobertura de Nitro.

El nou canal d'Antena 3 va estrenar abans-d'ahir la penúltima temporada de la sèrie de Jack Bauer. Ja era hora. En l'arrencada de Nitro, al setembre, l'emissió de les dues últimes etapes de 24 –inèdites encara per la desídia d'Antena 3, que ara les relega a un canal de segona, però així almenys tenen un horari decent– va presentar-se com el gran reclam del nou canal. Es va decidir, però, incoherentment repetir primer la sisena temporada (ja emesa a Antena 3 a altes hores de la matinada fa més de tres anys). I ara, tres mesos després, s'estrena la setena. A veure si a continuació emetran la vuitena o tornaran a fer esperar l'audiència.

Parlem, però, de la setena temporada. El primer a dir és que suposa un punt i a part respecte a les precedents, sobretot la pèssima sisena etapa. La setena i la vuitena formen un bloc renovat en personatges (nova presidenta dels EUA; una agent de l'FBI com a nova protagonista femenina) i en canvi d'escenari: es marxa de Los Angeles. Això dóna nova vida a la sèrie, que manté el ritme, tot i que al final es torna a recórrer a arguments, girs i trames ja molt usats els anys anteriors. És inevitable. L'arrencada de la setena, però, és espectacular. Ve marcada pel retorn de Tony Almeida, un personatge molt enyorat pels fans. Com ja vaig escriure a principis del 2009, quan ho van emetre als EUA: “L'argument de la seva resurrecció no s'acaba d'aguantar, però benvingut sigui.”