‘Lapidació' a ‘Gran hermano'

Qui entra en un xou de telerealitat s'arrisca a ser jutjat públicament. Tot a canvi de la fama, ja ho saben. Hi hauria d'haver, però, certs límits. En cada edició de Gran hermano l'audiència necessita un odiat, un dolent en la trama argumental que com si fos una sèrie de ficció es va muntant a la casa de Guadalix. En les últimes edicions, per exemple, hi va haver Ángela, a qui la ceguesa no li impedia fer tot tipus de maquinacions; Nagore, la líder del grup malvat de l'any passat, que tenia com a aliats gent com ara Toscano, que després va ser el gran traïdor. Aquest any el paper de gran conspirador (se l'ha guanyat a consciència) ha estat per a Yago, però el d'odiada, gairebé de repudiada, ha estat per a Chari. Ino per la trama del concurs, sinó per la seva relació de parella. Chari i Rubén no eren la primera parella que entrava junta al xou, però sí que va ser la primera que va muntar una mena de Confianza ciega inicial. I mentre ell plorava d'enyorament, ella es deixava toquejar i flirtejar per tres nois fornits a còpia de gimnàs. El públic fa temps que la va jutjar i condemnar. Sense pietat va expulsar Rubén –un potencial guanyador– només perquè veiés els vídeos polèmics. Va ser fa tres dijous i feia la sensació de veure una lapidació en directe sense que la víctima hi fos present. Tot el plató encoratjant el noi a deixar la mala pècora. I dijous passat va sortir ella. Impàvida, com un bloc de gel, davant la crítica unànime. Incapaç de reaccionar. Només quan ell va entrar a plató i plorava –pornografia sentimental en estat pur– ella es va commoure un xic però continuava rígida, aclaparada. El programa, és clar, va batre rècord.