-es/esses

En un moment donat, vaig deixar de veure 59 segons, programa que des que es va estrenar ha sigut dels meus preferits. No va ser una decisió premeditada ni gens pensada, va passar així, tal vegada una mica per esgotament de la fórmula i dels tertulians, amb un nivell força més elevat que en la versió espanyola, però sempre els mateixos, gairebé sempre amb la mateixa cantarella. Doncs ara m'hi he tornat a enganxar. Suposo que s'ha degut a una suma de factors: el bon ofici i la simpatia de Cristina Puig, el dinamisme que sap injectar a la mecànica de l'espai, també els tertulians, que malgrat continuar amb poca varietat –amb algunes apreciables variacions de tant en tant– es nota que saben fer preguntes rellevants i no se'n van gaire per les branques de la seva egolatria, cosa que per Madrid és molt més habitual. L'altre dia el convidat era Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona i, parafrasejant Mariano Rajoy, es va esdevenir una cosa certament notable. Fogué va respondre una pregunta de Joan Tapia i en només 59 segons va dir: “Alcaldes i alcaldesses”, “candidat o candidata” i “veïns o veïnes”. Segurament dec ser massa radical, però ha arribat un punt en què, a un polític que diu aquestes bajanades, no me'l crec. M'és absolutament igual què digui, la coherència del seu discurs i els valors socials i cívics que defensi. Desconnecto d'immediat i ja res em convenç. Els polítics catalans tenen especialment incrustada al subconscient aquesta crosta políticament correcta que s'hauria d'extirpar d'arrel. Fa brut.