La cançó d'Eurovisió

Internet bull de comentaris sobre la cançó que els espectadors de TVE van escollir divendres per a Eurovisió. Ja se sap que, popularment, representa l'Estat espanyol tot i que, oficialment, sigui a TVE. Els comentaris la deixen com un drap brut. És curiós que, de cop, als espanyols, els preocupi tant la cançó d'Eurovisió quan la gala en qüestió només la va mirar el 9% de l'audiència. De fet, sol passar. Cada any ningú no mira la gala, ni vota, ni després s'exclama (recordo el cas Chiquilicuatro). Certament, la cançó és horrorosa. S'ha passat del potable “Algo pequeñito uououo” a un esperpèntic “Uo-uo-uuo Uo-uo-uuo Que me quiten, que me quiten lo bailao!”. Els eurofans feia dies que es queixaven dels temes finalistes. Aquest any, TVE, amb la seva dèria de fer que no se'ls colés cap freakie a la selecció, van canviar el sistema i tot s'ha centrat a triar intèrpret (com si fos un xou de talents) i, fins a l'últim dia, l'audiència no ha votat els temes (que és del que se suposa que va el festival). Els temes, és clar, es van adjudicar als finalistes arbitràriament. Dir que l'audiència ha votat els temes és cert a mitges. A la gala, s'hi van sentir 9 cançons (3 per cada finalista) però el jurat només va deixar que el públic hi digués la seva amb un tema de cada cantant. Quina pèrdua de temps, escoltant cançons. La guanyadora, Lucía Pérez va intentar que li canviessin la seva (hi va haver empat i volia que se saltessin les normes de desempat que acabaven de dir; a ella tampoc no la convenç el “Que me quiten, que me quiten lo bailao!”). El seu cas em recorda el de la Beth, que també considerava Dime la pitjor de les seves tres cançons candidates.