‘GH': la final previsible

La Milà intenta donar-hi emoció (i la pèssima realització li va a la contra), però les finals de Gran Hermano solen ser molt previsibles. Només en les dues primeres edicions i en la novena hi havia incertesa. En la resta, abans de començar la gala ja estava clar qui guanyava. És més, aquest any la victòria de Laura a GH12 estava cantada des de gairebé el primer dia. En la tele actual, en què triomfa Belén Esteban, les princeses de barri i altres poligoneres, Laura –cridanera, ordinària, però generosa i transparent– era el perfil ideal. L'han anomenada “aspirant a Princesa del Pueblo 2”. Ja està tot dit. El seu paper a la casa s'ha basat en dos punts: discutir i cridar molt amb una veu de pitu bastant desagradable, i enllitar-se amb el benjamí de l'edició, un immadur narcisista, que amb la seva actitud l'ha acabada de catapultar al triomf (amb l'ajuda de la família d'ella, molesta pels edredonings). Ningú no li pot negar el paper protagonista de l'edició (no com altres anys que guanyava algú insuls per descarte), ni a ella ni a ell, i per això van ser tan decebedores les seves entrevistes. Ja sé que a la final hi ha menys temps i que les entrevistes d'un parell d'hores que haurien tingut un altre dia es van veure reduïdes a mitja hora, però se'ls va treure molt poc suc. Cap de les imatges d'ell parlant fatal d'ella per darrere. Això sí, els dos es van avergonyir en veure les discussions molt pujades de to. L'última, tres dies abans de la final, va passar tots els límits. L'any passat a El reencuentro van expulsar gent per menys, però ara era a tocar de la final. La Milà va dir que van estar a punt de suspendre-la. No s'ho creu ningú.