Monica Terribas
Directora de TV3
Mònica Terribas: “A TV3 hi ha d'haver publicitat”
Sí, està enfadat amb TV3. Als jugadors joves la crítica els afecta molt. Però els periodistes han de tenir la llibertat de poder fer comentaris crítics
Les posicions estan enrocades. I ara a Camps li vénen eleccions. No crec que abans del 22 de maig es resolgui res
Dijous a la nit, la directora de TV3 va entrevistar al president de la Generalitat, Artur Mas, amb motiu dels seus primers cent dies de govern. L'entrevista va ser líder d'audiència a Catalunya amb una mitjana de 655.000 teleespectadors. La nostra entrevista la fèiem l'endemà. A quarts de nou del matí Terribas tornava a ser a TV3, al despatx.
A banda de l'entrevista televisada, ha tingut alguna altra conversa llarga i privada amb el president Mas?
Vaig tenir una conversa llarga just abans de la seva investidura.
Li va fer algun encàrrec?
No. En tot cas, el que jo mateixa m'he fet sempre. I és no fer ni mig pas enrere perquè la televisió nacional del país i en català sigui líder, i això no és fàcil en un entorn on hi ha vuitanta canals. Perquè ho hem de fer sense perdre qualitat ni abaixar el nivell d'exigència.
Ser líder i retallant el pressupost.
Jo no conec cap altre escenari des del 2008. En el mercat publicitari la caiguda hi és des de fa uns quants anys. La publicitat ha caigut d'una manera estrepitosa.
Però ara la retallada és de despesa.
Sí, i quan s'ajunta la davallada comercial amb la retallada de la despesa pública, et veus obligat a repensar la manera de treballar. Ara hem d'aprofitar per fer un canvi de model per mantenir la qualitat del servei. Les coses a partir d'ara no milloraran: no hi haurà molts més diners, el mercat no millorarà i la publicitat es repartirà més. I amb TVE sense publicitat, a Espanya hi ha una situació de monopoli per part de Tele5. Ens consta que els anunciants estan rebent pressions del nou grup que formen amb Cuatro per monopolitzar la publicitat. Lluitar contra això és complex.
TV3 haurà de viure sense publicitat?
No. Afortunadament, a Catalunya tots els partits polítics hi estan d'acord. Jo crec que el temps ens dirà que s'ha comès un error a TVE. Si administres la publicitat amb seny, no fa nosa i estableixes complicitats amb el teixit productiu i industrial del país a nivell de valors.
I a TVE la mesura es va prendre per afavorir les televisions privades.
El temps ens dirà que la llei de l'audiovisual espanyola ha estat un dels errors polítics del govern Zapatero. Per això que diu. Ara Tele5 i Antena 3 estan fent molts més ingressos que abans i, en canvi, no se'ls exigeix ni més qualitat ni més compromisos amb els ciutadans. I això no hauria de ser així.
I Catalunya Ràdio, sense publicitat?
Tampoc. Catalunya Ràdio ja fa temps que està ajustant la publicitat. I el model mixt, que permeti un mínim de publicitat, és el millor.
TV3 té una plantilla massa gran?
En els darrers anys, TV3 ha fet front a la creació de més canals temàtics, que és el que tocava fer. I això ha obligat a fer més serveis i més hores amb menys personal i amb menys recursos. Ja fa temps que no substituïm les baixes de gent que plega o que es jubila. La dimensió que tenim és la que tenim. I s'està fent un bon servei. I pensi també que un 35% dels recursos que s'inverteixen a la televisió van a parar al sector privat, amb productores que ens ajuden i aporten talent, com l'Albert Om amb El convidat, El Terrat amb Divendres o Minoria Absoluta amb Polònia o Crackòvia. Revertim en el sector.
Quina plantilla té TV3?
Quan hi vaig arribar era d'uns 2.000 i ara és de 1.860 persones.
I amb 1.860 persones, no hi ha ningú amb capacitat de fer programes de la mateixa qualitat que les productores?
La qüestió no és aquesta. Un dels mandats de la Corporació Catalana des del seu inici, l'any 1983, era crear un teixit industrial propi. Catalunya no en tenia.
I no està creat? O no és prou adult com per volar sol, sense TV3?
N'hi ha que sí, que ja no depenen de nosaltres. Que han crescut tant que tenen pressupostos fins i tot més grans que els nostres. Però hi ha un talent en el mercat que nosaltres internament no tenim. Però és que no l'hem de tenir. Perquè el dia que no ens agradi o considerem que ja no està fent el servei que hauria de fer, en puguem prescindir. Ara ens funcionen molt bé el Polònia, el Crackòvia o El Convidat, per exemple. Però si un dia no ens quadra el plantejament que fan aquests professionals, hem de tenir la llibertat de no tenir-los i buscar alternatives.
En la festa del seu cinquè aniversari vostè va dir públicament que, mentre hi fos, a TV3 hi hauria Polònia.
Crec en ells. Perquè la gent d'aquesta casa, quan els darrers anys hem tingut dificultats i se'ls ha demanat més esforç, quan han vist que havien de treballar més i fer sacrificis econòmics, han respost molt bé. Ho hem fet amb tots. A totes les productores els vàrem demanar la rebaixa del benefici industrial. Un any rere l'altre. Hem renunciat a les sèries de Warner, a compres de productes aliens... I ara hem de mirar cap a dins. Hem d'anar cap a un model únic d'empresa i fer algun sacrifici. I crec que a la casa la gent està preparada per assumir-ne alguns, com els han assumit els metges o els mestres... Hi ha prou maduresa.
A Catalunya Ràdio no ha caigut massa bé l'anunci de deixar la Diagonal per anar-se'n a Sant Joan Despí.
Tots els canvis són complexos. Ara calen decisions ràpides i contundents per la situació del pressupost del 2011 i el 2012. I parlem de coses tan simples com saber com paguem la despesa corrent. Així de simple. L'hem de cobrir amb una rebaixa del pressupost i una davallada de la publicitat. Calen decisions ràpides. Per això ens plantegem tancar l'edifici de la Corporació, al carrer Ganduxer, i analitzar si allà on hi ha corresponsalies Catalunya Ràdio i TV3 poden treballar juntes. En el cas de Barcelona, els avantatges de treballar junts són molt més positius que no pas tenir la seu a la Diagonal. I més barat. Hem de fer un pas cap a la integració de dos mitjans que compartixen línia editorial i objectius globals. I seríem irresponsables si el deixéssim de fer per coses com les que deia l'altre dia Manuel Cuyàs en un article, que es queixava que ara els tertulians no podran anar a la ràdio a peu. Hem de sacrificar una operació de futur perquè algú consideri un drama estar a deu minuts de Barcelona? Em sembla que no. A TV3 es fan moltíssims programes no només amb convidats sinó amb públic. No magnifiquem els problemes
S'han d'aprimar els òrgans de govern de la Corporació?
Tots els partits han estat crítics amb l'aplicació d'una llei que inicialment, quan la va tirar endavant Joan Manuel Tresserras, tenia un esperit positiu. Es pretenia blindar els mitjans públics, i això està bé, però s'ha aplicat amb la mateixa dinàmica del Consell de l'Audiovisual o d'altres organismes, on acaba pesant més voler assegurar-se una influència política. Jo no sóc qui per dir com hauria de ser la llei.
Insisteixo, s'ha d'aprimar la Corporació?
Segurament el que discutirà la reforma de la llei serà la idoneïtat de tenir dotze persones amb dedicació exclusiva en un consell de govern perquè sigui més o menys eficient. I tant de bo faciliti l'agilitat d'una empresa que lluita contra un sector privat que no ho entén, això que la setmana vinent ja ens trobarem i ho discutirem'. Necessitem velocitat.
Sent l'alè de la televisió privada?
Sí. I m'agradaria sentir-lo més. M'agradaria sentir que en el sector audiovisual privat català hi ha un projecte de televisió privada en català no només per fer diners, sinó amb sentit de servei i d'implicació amb el país, com ho ha fet RAC1.
Vol dir que el Grupo Godó hauria d'haver fet amb 8TV allò que ha fet amb RAC1?
Vull dir que 8TV, que ja fa molts anys que explota la llicència, ja hauria d'haver estat capaç de ser una alternativa a TV3. I que ara és molt difícil, perquè el mercat és complex i hi ha molts canals. Si quan se'ls va donar la llicència haguessin fet una aposta clara i contundent tindrien molt recorregut fet.
TV3 depèn massa del futbol?
No. Catalunya té moltes coses positives, i essent un país petit com és n'ha col·locat algunes al millor nivell mundial. Ho deia l'altre dia el president Mas i hi estic bastant d'acord. I el Barça n'és una d'aquestes. És un element d'identitat fonamental del país. N'hi ha d'altres, és clar, però el Barça és un senyal d'identitat. I ha de ser a TV3. Aquest país ha de poder veure futbol en català. I no sap la quantitat de teleespectadors que arriben a TV3 perquè hi poden veure futbol...
Tenen Pep Guardiola enfadat? Si no, no s'entén com responia a les preguntes de l'entrevista que TV3 va fer-li després del darrer partit de la Champions.
Sí, està enfadat. La seva feina és molt complicada. Té un equip molt jove i molt sensible. I als joves qualsevol comentari o crítica els afecta molt, perquè els falta un punt de maduresa. Quan un jove ha estat noranta minuts al camp donant-ho tot i sent un comentari crític després de guanyar 5 a 1, li crea desànim. Encara que el comentari sigui racional des d'un punt de vista tècnic o d'anàlisi.
I la solució quina és? Que madurin i ho acceptin o no fer comentaris crítics?
Els jugadors tenen la legitimitat de sentir-se ferits, però els periodistes han de tenir la llibertat de fer un comentari crític, encara que això afecti als jugadors.
N'han parlat amb ells?
N'anem parlant. Però és complicat. És com si ara el president del govern de Catalunya ens digués que la situació és molt crítica i que no expliquem segons quines coses per no desmotivar el país. Miri, el país ha de saber què passa. I si es tanquen plantes d'hospitals, la gent ho ha de saber encara que això pugui erosionar una part de la confiança. Guardiola ens ha contagiat a tots amb el seu lideratge emocional, la seva contenció d'anàlisi i aquest ‘tocar de peus a terra'. I ara tenim un president del govern que fa el mateix. Però hem de tenir tots la maduresa d'assumir que cadascú ha de fer la seva feina.
Ho explica com si fos tan fàcil. Com si la classe política no la pressionés mai.
Jo porto treballant a la casa des de l'any 1987. He viscut el president Pujol, el president Maragall, el president Montilla i ara el president Mas. I sempre he treballant amb molta tranquil·litat, amb les pressions pròpies de tot mitjà, que potser en el sector públic són més. L'important no és la pressió que et fan sinó com la reps o com la pots assimilar. I que no es creuï cap línia vermella.
Per tant, no han retirat Infidels per cap pressió Josep Antoni Duran i Lleida.
Aquesta és una sèrie de la qual jo em vaig enamorar al principi de programar-la. I que ens va portar molt públic jove i nou, sobretot a internet. Vàrem renovar-los per dues temporades, 26 capítols de cop, una cosa poc habitual. El compromís amb les mateixes cinc actrius era només per a aquells 26 episodis. L'agost del 2010, quan van acabar de rodar, fins i tot es van destruir els decorats. Imagini's que poc que ha tingut a veure Duran i Lleida amb la decisió de no continuar la sèrie.
Duran ha dit que se l'entrevista poc i només a Els matins amb Josep Cuní.
Els Matins de Cuní i Àgora són els nostres dos programes d'entrevistes. Duran i Lleida va ser a l'Àgora la setmana passada. Però ara prioritzem els polítics del govern, perquè són els que estan prenent decisions que ens afecten i hi tenen responsabilitat. Duran i Lleida té un paper important a Madrid, també com a govern, però ara la prioritat és aquí.
Crec que no. Però tot això és una qüestió de percepcions. I segurament de percepcions que no són només d'ara.
Veurem TV3 al País Valencià?
El govern central hauria de prendre decisions més fermes en aquest sentit. Si s'haguessin posat els mecanismes necessaris en el seu moment, aplicar la llei de l'audiovisual espanyola, que vol dir facilitar la reciprocitat entre territoris, ara seria més fàcil. Van dir allò que els governs dels territoris ja s'espavilarien. I ho van fer sabent que la relació del País Valencià amb la resta de territoris de parla catalana no ha estat mai fàcil.
Tan fàcil que seria.
Si és un tema de sentit comú! Com pot ser que dijous una persona que estava a Nova York pogués seguir l'entrevista amb el president de la Generalitat i que al País Valencià no ho poguessin veure. No té cap lògica ni és de sentit comú l'any 2011, quan estem rebent canals de tot arreu. No té cap sentit. L'única lògica és la de la confrontació política, purament política. I que al País Valencià la política passi per damunt dels interessos dels ciutadans, ni que només siguin els interessos d'algun miler, no té cap sentit.
La situació està enrocada?
Sí, i quan les posicions s'enroquen, és molt difícil desfer-les. I és evident que Francisco Camps és ara davant unes eleccions i que té un electorat que ja li va bé si no es veu TV3 al País Valencià. Veurem si després del 22 de maig les coses es veuen amb una altra perspectiva.
Per tant, no confia en cap solució imminent?
No. Desgraciadament, abans de les eleccions és impossible.
n
p