El retorn d'‘Hispania'

Els guerrers d'Hispania han tornat fluixos, però crec que revifaran. I no parlo d'audiència (que en deu ser la conseqüència), sinó de ritme, d'interès. El primer capítol va ser molt lent i va servir només per posar-nos en situació, com si, en comptes de l'inici d'una segona temporada fos el d'una sèrie. Tot eren retorns de personatges –Viriato, Paulo i Sandro tornen de Roma amb Nerea, però sense Altea; reapareix Teodoro a la muntanya, que ens porta fins a Galba, molt malalt en una cova, però no pas mort–, presentacions de fitxatges nous, que per mi són massa nombrosos –Iván Sánchez fa de fill de Galba; Thaïs Blume és la seva esclava; Ana Rujas, el nou amor de Darío, i Juana Acosta, la “germana” de Paulo–, tenint en compte que només hi hagut una baixa (Cesaro, interpretat per Lluís Marco), i resituació dels ja coneguts –ara Nerea ja no és esclava i viu a Caura; Darío té el comandament del poble–. Poca cosa més. El segon capítol, dimarts passat, va agafar una mica més de ritme: amb la recerca de traïdors i la marxa d'Héctor a les milícies romanes; el retorn (un altre!) d'Alejo i Elena (ella amb un fill que es veu venir que serà de Viriato), i sobretot Galba, que recupera el poder–. Està bé que la lluita entre romans i hispans es combini amb tripijocs i interioritats de cada bàndol, però cal un xic més d'acció. I la promoció per al capítol d'avui –“les batalles han acabat, ara comença la guerra”– apunta en aquest sentit. Això sí, que ningú intenti comparar Hispania, una sèrie espanyola, amb Roma, una superproducció de l'HBO, que Antena 3 ha programat després, amb la idea de fer una “nit romana”, però sense pensar que desllueix la sèrie pròpia.