L'11-M dels terroristes

La ficció banalitza la tragèdia, se n'aprofita, o amb la recreació es busca l'homenatge, el recordatori? En fer un telefilm de l'11-M, set anys després, és fàcil caure en el drama de les víctimes i més si qui lidera el projecte és Tele 5. Però sembla que la cadena havia pensat en una producció de sobrietat realista com United 93 –la pel·lícula sobre l'avió que l'11-S no va arribar al seu objectiu– i sense herois, no com a World Trade Center. Hi ha notables diferències, òbvies, respecte a les produccions americanes de l'11-S. Tot i que encara falta veure'n el desenllaç, però, la primera part de la minisèrie sobre l'11-M no se centra ni en les víctimes ni en els herois –aposta també per actors desconeguts per donar més realisme– sinó en els terroristes: la planificació de l'atemptat –se li acut a El Chino a partir d'un comentari de la xicota, invent dels guionistes o realitat?– i focalitzant sobretot l'aspecte del fanatisme religiós. El telefilm, com molts de fets reals, comença amb el final; l'única explosió és la del pis de Leganés on van immolar-se els terroristes; imatge molt simptomàtica. Hi ha poques concessions a les històries quotidianes que viatjaven en el tren: la dels universitaris que s'enamoren, la de la immigrant... La primera part però acaba amb una escena que es desvia de la sobrietat pactada: El Chino mirant amb fascinació malèvola un tren a El Pozo i les cares dels viatgers. Tele 5 ha volgut incidir en la trama terrorista; és l'opció més respectuosa. No sé si la mantindran en la segona part, en la qual no haurien d'esbudellar els trens i acabar amb el sempre elegant fons en negre.