‘The Star-Ledger', com a exemple

Imagine que uns quants lectors d'aquest diari deuen haver arribat a Nova York entrant per l'aeroport de Newark. Aquesta ciutat nord-americana té un diari, important i de pes, que es diu The Star-Ledger, amb un guionet al mig. Com ja poden imaginar el diari, que és el més important de Nova Jersei, té aquest nom perquè és el resultat
de la fusió, l'any 1935!, del Newark Ledger i de l'Star-Eagle. Als Estats Units els diaris fusionats són més que una anècdota la norma.

Entre els diaris grans i fent una ràpida llista de memòria, trobem per exemple l'Atlanta Journal-Constitution, el Charleston Post-Courier, el New Orleans Times-Picayune, el Chicago Sun-Times, el Las Vegas Review Journal, l'Omaha World-Herald, etcètera. Fins i tot hi ha ciutats com Pittsburgh on els dos diaris locals tenen el nom compost, el Post-Gazette i el Tribune-Review. O n'hi ha que ja han deixat d'editar-se en paper i són només digitals però continuen mantenint la doble capçalera, entre ells el meu preferit pel que fa a la complicació del nom, el venerable Seattle Post-Intelligencer.

No és que aquesta tendència a fusionar diaris siga només americana, però és cert que allà té una enorme tradició. I tanmateix a Europa d'exemples no ens en manquen pas. A Estrasburg hi ha L'Alsace-Le Pays, a Roma el Corriere dello Sport/Stadio, a Colònia el Stadt-Anzeiger, a Aberdeen el The Press and Journal. O en podem trobar un a Irlanda, el Strabane Weekly News and Tyrone & Donegal Reporter, que deu ser simplement la capçalera més llarga del món. Amb la gràcia que la primera i la fan & i la segona and.

Malgrat aquesta normalitat pel que fa als noms que hom posa a la capçalera, normalitat més que visible arreu del món, és ben cert que a l'Estat espanyol (i em sap greu usar-ho com a marc de referència, però és que aquesta és sobretot una mania espanyola) les capçaleres fusionades com aquest nostre El Punt Avui que començarà demà són estranyes. No del tot, ep, que
hi ha encara La Opinion-El Correo
a Zamora. Però és evident que no són la norma. Per això a alguns els pot xocar un canvi que en definitiva no té res de sorprenent vist des d'una perspectiva global.

Perquè fusionant El Punt amb l'Avui, o l'Avui amb El Punt, en definitiva el que aconseguim és també un plus de normalitat internacional, pel que fa a la capçalera. Un plus anecdòtic, això és veritat, però
que en tot cas cal sumar a l'operació de sentit comú que és fer un
diari gran aprofitant la força de dos diaris mitjans. I si al país dels veïns prefereixen tancar diaris abans
que fusionar-los, en tot cas aquest és un problema d'ells. Un més.