L'honestedat, premiada a «Supervivientes»

Diuen que ha estat l'edició més dura. El cert és que des de fa anys tot es percep com el mateix. Omplen tertúlies amb debats que són sempre iguals: infraccions de normes (robatoris, encenedors i llumins, pactes prohibits), qui s'ha aprimat més i fins i tot qui s'ha engreixat un xic, què és més important, si ser un bon supervivent o tenir bona convivència... Són ja deu edicions (entre anònims i famosos, entre Tele 5 i Antena 3) i hi ha un desgast d'audiència molt lògic, però el format encara funciona prou bé, sobretot a Catalunya. En la final d'aquest any s'enfrontaven un supervivent perfecte però alhora estratega i vist com a superb per l'audiència, i una participant discreta amb menys habilitats però percebuda com a més honesta, humil, natural (la tercera en disputa no hi pintava gaire res). I un cop més s'ha premiat el caràcter. Quan un concursant és vist com a bona persona, ja sigui a Gran hermano, Supervivientes o qualsevol xou de telerealitat, té totes les de guanyar, vagi de què vagi el concurs (amb l'única excepció, potser i només potser, d'OT). Cal admetre, però, que a la final hi faltava un dels grans favorits, caigut per lesió i que també seguia el clixé de supervivent i estratega. Mai no podrem saber qui hauria guanyat.