La mirada
Censura a TVE
La versió de
TVE és que
eren discursos
massa llargs
La 2 va emetre la llarga i bastant avorrida cerimònia d'entrega dels premis Max d'arts escèniques. L'emissió va ser en fals directe, cosa que –en teoria– permet alleugerir els temps morts de la gala i fer que sigui més amena. Vaig detectar alguns talls d'allò més estranys que, casualment, coincidien sempre amb els discursos d'agraïment més crítics i menys complaents sobre la situació de la cultura avui dia a Espanya. Salvador Sunyer, Alfredo Sanzol i José Sanchis Sinisterra van alçar bé la veu per reivindicar un millor tracte de les institucions envers les indústries culturals. Però aquestes paraules se'ns van negar. La versió de TVE és que eren discursos massa llargs i que es van tallar per poder anar més per feina. Bé, llavors per què no es va aplicar la tisora sobre les allargassades consideracions del director del festival Translatinas, molt més barroques que les dels premiats abans citats? Vist l'enrenou, TVE va enunciar que des de la tarda de dimarts es podia veure la gala dels Max íntegrament a la web. En bona hora! Ho sento però aquesta moto no me l'empasso. No troben que és molt casual que precisament es tallessin els discursos més crítics? Bé, suposo que hi ha gent que es deu pensar que som imbècils i ens ho creurem. A casa meva d'això se'n diu censura. I és fastigós que n'haguem de tornar a parlar quan pensàvem que aquesta etapa estava feliçment superada. Per cert, més bones notícies: Ramón García –sí, el senyor de la capa– torna a TVE i, segons algunes informacions, Alfredo Urdaci ho podria fer en breu. Enhorabona!