Fins als nassos

Hi ha moments televisius que et desperten l'instint més animal. Són aquells estímuls que activen un mecanisme d'autodefensa alhora que una progressiva irritació, que no es fa perceptible fins que has escoltat la mateixa música o el mateix diàleg unes quantes desenes de vegades. Acostuma a tractar-se d'anuncis, cortinetes o separadors temàtics dels quals acabes fart a còpia de veure'ls i escoltar-los a totes hores. Aquests dies n'hi ha dos d'especialment incisius. El primer és aquesta cançó insuportable que sona a totes hores a TVC i que podria resumir-se així: “Surt! Aquí és estiu i demostra que estàs viu.” Ja n'hi ha prou, no? Cada vegada que algun programa o sèrie talla per anar-se'n a publicitat, hem d'empassar-nos la maleïda cantarella. Cada estiu se n'empesquen una de diferent i enguany és especialment molesta. Se't fica dins del cervell i te'l trepana talment com un martell hidràulic. Es podria dosificar una mica? I el segon és aquest anunci dels iogurts Activia de Danone que també ens tortura cada dos per tres. No importa l'hora en què connectis la tele, de seguida t'incrustaran aquella senyora que assegura: “Yo no lo necesito, ya tomo un desnatado.” Em vénen ganes de llançar un carregament de iogurts contra la pantalla del televisor. I em pregunto: aquesta sobreexposició no acaba sent perjudicial per a la marca? És possible que acabar fins als nassos d'Activia incideixi negativament en les seves vendes? Aquestes coses, les tenen en compte els comercials i els publicitaris?